S’ha acabat. Depressió per alguns i enorme descans per a d’altres. La competició de futbol més important del planeta va dir adeu diumenge i ens ha deixat moments inexplicables i inoblidables i també ha demostrat que la Ianquilàndia del del pèl taronja s’hauria d’allunyar d’aquest esport perquè gairebé se’l carrega, si és que encara s’hi és a temps. Amb la complicitat del president del futbol mundial –el llepaculs més gran de la història–, el magnat nord-americà ha fet i desfet i fins i tot va treure una sanció a un jugador del seu equip, en una de les vergonyes més grans viscudes al futbol. Una de les seleccions només podia trepitjar sòl dels EUA per jugar i havia d’anar a dormir fora del país. Al millor àrbitre africà no se’l va deixar entrar. Els preus de les entrades han estat una indecència, però els camps eren plens (costa de creure però es veu que el món està ple de milionaris). Han basquetitzat el futbol amb les pauses d’hidratació, només concebudes per fer més caixa, dividint els partits en quatre parts. Serà difícil però cal confiar que el futbol es recuperi de la lesió. Tanmateix la recent ocurrència no ho fa pensar, ja que es vol fer el proper Mundial amb la participació de 64 seleccions, cosa que voldria dir gairebé 130 partits! Caldrà estar atent i confiar que el futbol es pugui desempallegar del capitalisme salvatge que l’ha abduït. Per cert, per si algú acaba d’aterrar del planeta Raticulín, el torneig el va guanyar la selecció espanyola. Enhorabona.
Sessió: No iniciada
