Una de les primeres vegades que vaig parlar amb Josep Vallverdú va ser quan l’escriptor vivia a Puiggròs. Vaig haver d’esperar que acabés de fer l’hort. Vallverdú sempre començava el dia fent l’hort. Després escrivia, també cada dia. Un dels primers records que tinc de Vallverdú és veure’l cavant uns cavallons amb l’eixartell. I una de les seves últimes imatges que guardo és a la rambla Nova de Tarragona. Josep-Lluís Carod-Rovira havia presentat l’acte d’homenatge a l’escriptor que havia organitzat per tota Catalunya Carme Vidal. En sortir de l’acte vaig veure Vallverdú passejant agafats de la mà amb Antonieta Vilajoliu, vídua del científic també lleidatà Joan Oró. “A 89 anys em vaig tornar a enamorar”, va explicar Vallverdú, que havia enviudat de la seva primera dona, Isabel Arqué. L’1 de desembre de 2012, Josep Vallverdú i Antonieta Vilajoliu es casaven a l’oratori privat del Palau Arquebisbal de Tarragona en una cerimònia íntima oficiada per l’arxipreste de Balaguer i amic de la núvia, Joan Pujol, germà del llavors arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que no va poder assistir perquè estava de viatge a Roma. Que Vallverdú es va casar enamorat a 89 anys no hi ha cap mena de dubte com evidencien els seus poemes. Una mostra breu: “Obre els ulls, que se’m fa llarga l’espera / de viure al teu caliu l’hora primera; / que verd el verd dels arbres de ribera! / Per als amants tostemps és primavera”. Si algú pregunta quin és el secret de la longevitat fecunda de Josep Vallverdú és molt clar: l’hort i l’amor.
Sessió: No iniciada
