Existeix una necessitat col·lectiva imperiosa per posar fi temporal a l’enfrontament gairebé bèl·lic amb la calor. Estem farts de xafogor. Estem cuits. Estem abatuts, cansats, esgotats i literalment cremats. L’estiu no m’agrada. Si més no, m’agraden les vacances. Nogensmenys, la canícula està íntimament lligada amb les altes temperatures les quals, a voltes, provoquen incendis. El foc s’encén tant a fora com a dins del cos, atès que les llargues nits d’estiu són analogia de llibertat i festa, car la calor serveix, almenys, per trencar la rutina diària. Cal ser proactius i legislar amb encert per prevenir els incendis que calcinen el país. On són les brigades forestals permanents? I les ajudes? I l’aprofitament de la fusta? I una política forestal coherent? Cal protegir els boscos i el paisatge i, sobretot, és un deure salvar la pagesia i la ramaderia que són eines de prevenció contra incendis en lloc d’amenaces. Però d’aquests despropòsits els governants en treuen rèdit polític cremant, encara més, aquest país el qual se’ns escapa de les mans perquè el cedim a l’engròs, citant Pedrolo. Comptat i debatut, cal una treva.
Sessió: No iniciada
