Us imagineu una selecció catalana competint en l’àmbit internacional amb Pep Guardiola d’entrenador i jugadors com Pau Cubarsí, Joan Garcia, Marc Pubill, Eric Garcia, Oscar Mingueza, Keïta Baldé, Marc Bernal, Marc Casadó, Adama Traoré, Ferran Jutglà, Marc Cucurella, Pau Víctor o Lamine Yamal. I ara, pujo l’aposta perquè si la selecció masculina engresca la femenina amb Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Ona Batlle, Claudia Pina, Laia Aleixandri o la lleidatana Alba Caño que es va formar a l’AEM és una selecció amb molta qualitat. Hi ha dues pilotes d’or i jugadores de primera línia per guanyar un Mundial de futbol. Fa goig, veritat?
He seguit el mundial aquests estiu i la veritat és que veure a pobles sense estat com Escòcia fa molta enveja sana, hauria de ser més habitual que identitats històriques com els catalans o bascos puguem competir internacionalment. Escòcia no és l’única també competeixen Gal·les, Irlanda del Nord, Hong Kong, o Puerto Rico entre d’altres perquè la FIFA atén motius històrics de diferents territoris amb cultura pròpia. I nosaltres la tenim, i tant que la tenim.
També m’agradaria compartir que demanar una selecció catalana no és anar contra ningú, és simplement alçar la mà per recordar que som un poble encara que molesti. De fet, estaria molt bé i seria molt democràtic que la Federació Catalana de Futbol pogués competir i que fossin els jugadors qui decideixin a quina selecció volen anar. Quan el jugador gal·lès Gareth Bale tenia 15 anys i ja era una promesa del futbol la federació anglesa li va proposar de ser internacional a les categories inferiors d’Anglaterra, però es veu que Bale, que va arribar a jugar al Reial Madrid, tenia claríssim els seus orígens i anys després va explicar que la conversa va durar segons perquè va deixar clara la seva identitat des d’un inici i amb tota naturalitat. Amb Gal·les mai va guanyar cap títol, no va guanyar els diners que hauria aconseguit amb Anglaterra, però ell va ser una persona molt coherent i segur que dormia molt bé a la nit.
La cultura i l’esport fomenten la identitat pròpia, ens fan sentir comunitat. Durant els últims anys la Federació Espanyola de Futbol ha destinat esforços, també econòmics, per intentar que al País Basc i a Catalunya la gent es fidelitzi a la selecció espanyola. S’han muntat pantalles gegants, festes, partits amistosos i molts events. Però, tot i que esportivament la selecció espanyola està en un moment de bona dinàmica i que ve de guanyar un Mundial i una Eurocopa amb un joc vistós a casa nostra hi ha, en molts de nosaltres, un desig gran de poder ser poble amb naturalitat i de tenir la nostra pròpia selecció. Sense desmerèixer l’espanyola ni cap altra selecció només reclamant la justa demanda de competir amb els nostres colors i la nostra senyera. Passarà algun dia, serà inevitable perquè a Catalunya hi ha molt potencial esportiu i federatiu, tardarem anys perquè se’ns acusarà de dividir, de perjudicar, però en realitat la nostra proposta és constructiva és voler ser poble, també en l’àmbit esportiu internacional.
I dit tot això torno al principi, estic segur que en Pep Guardiola entrenaria la selecció masculina o femenina ni que no hi hagués recursos econòmics perquè, per sort, no tot ho fan els diners. Aquests dies que he estat mirant jugadors i jugadores catalanes d’arreu, puc afirmar que tindríem uns equips molt competitius per il·lusionar-nos i fer gaudir d’un futbol atractiu amb accent català. Visca la terra!
