El 4 d’agost de 2026 queda marcat en la meva particular història de concerts com la nit en què vaig gaudir al màxim amb una banda llegendària com és Jethro Tull. En ple període de vacances, el Festival de Música de Cambrils va tenir l’encert d’acostar al Parc del Pinaret la gira ‘Curiosity Tour 1968-2026’ del grup britànic que lidera amb una màgia molt especial el gran Ian Anderson, un compositor especial, cantant inusual i multiinstrumentista (flauta travessera, harmònica i guitarres) excel·lent.
L’últim àlbum, ‘Curious Ruminant’, va servir de base per a un repertori on no van faltar els clàssics en un brillant repàs a la longeva trajectòria d’aquest arquitecte musical que als seus 78 ‘takos’ -el dia 10 va complir 79- va demostrar estar en plena forma al capdavant d’un quintet -guitarra, baix, teclats i bateria- aplicat i perfectament engreixat.
El bo de Ian va demanar a la parròquia que s’oblidessin dels mòbils i càmeres per no distreure el desenvolupament de les complicades composicions a què ens té acostumats el grup donant llum verda per al bis que va quedar immortalitzat amb un arrasador ‘Locomotive Breath’.
La primera part va servir per donar a conèixer material nou convertint el líder en un narrador d’històries que va créixer amb l’inevitable ‘Thick As A Brick’. Després d’una hora de descàrrega hi va haver intermedi per refrescar el ‘gaznate’ d’un públic prioritàriament veterà.
El deliri va continuar camí de les dues hores de descàrrega amb peces com ‘A Christmas Song’, ‘Warchild’ i d’una manera molt destacada per l’aclamat ‘Aqualung’. El desenvolupament instrumental va resultar de molt alta qualitat, en un escenari ampli i amb una gran pantalla de fons on s’anaven mostrant imatges de les diferents etapes en aquests 58 anys d’existència, ara bé, sense mostrar mai el que va ser segon de bord, el guitarrista Martin Barre.
Un concert memorable de músics amb una màgia molt especial… Oh yeah!
