Tota la premsa esportiva ha destacat que la Selecció espanyola tindrà vuit jugadors del Barça i cap del Reial Madrid. Vuit a zero. No havia passat mai en un campionat del món que Espanya presentés un equip sense cap jugador del Reial Madrid. Només s’havia donat aquesta circumstància en una Eurocopa fa molts anys. La convocatòria de Luis de la Fuente té vuit jugadors blaugranes, però haurien pogut ser nou si Fermín no s’hagués lesionat en les acaballes de la Lliga. El rendiment del centrecampista cor de lleó el donava com un dels jugadors fixos en l’equip de De la Fuente. Per acabar de burxar en la ferida del madridisme, l’equip que representarà a Espanya en aquest Mundial tindrà nou jugadors catalans: Joan Garcia, David Raya, Marc Cucurella, Pau Cubarsí, Pubill, Eric Garcia, Dani Olmo, Víctor Muñoz i Lamine Yamal. Atenció quin equiparro podria presentar Catalunya si pogués concórrer en competicions oficials com és el cas de la Gran Bretanya. El potencial futbolístic català juga en contra que Catalunya tingui selecció. Només faltaven els èxits del futbol femení, amb les màximes estrelles també catalanes. El futbol és política. Què hi feia sinó el rei a la presentació de la llista de seleccionats? Quan diem que el Barça és més que un club, expressem que representa el sentiment d’una nació. John Carlin va sentir dir una vegada a Bobby Robson quan entrenava al Barça que “aquí soc molt més que un entrenador de futbol. Soc el general de l’exèrcit català”. Si encara bullís el procés o només que hi quedés una cendra viva, dubto que el seleccionador hagués estat tan agosarat en la tria dels millors. Vull dir que, almenys, ens hauríem empassat Carvajal.














