El cereal es comença a tornar groc a la Segarra i això vol dir que s’acosta “el segar”, aquella època de l’any marcada pels nervis, les jornades interminables, les avaries inoportunes, la preocupació pel risc d’incendi… Els entrepans que es mengen al tros, els dinars que es queden a la taula perquè “la màquina s’ha espatllat” o els sopars que es refreden perquè “s’havia d’acabar aquella parcel·la”. Arriben les presses, la preocupació per si hi ha humitat, per si el cel amenaça pluja o per si fa tanta calor que hi ha risc de “posar foc”. Els pagesos s’hi juguen molt en aquest mes i mig de feina intensa. Recullen l’esforç de tot un any. La feina de molts mesos s’ha de veure recompensada ara i cada cop costa més amb sobrecostos que es disparen i preus que es mantenen congelats.
Sessió: No iniciada
