Un perfum bé val un crit, l’abandó dels sentits en el cervell, una aclucada d’ulls i inspira fort, que du embriaguesa. Abans de ploure, a la plana, hi ha una olor callada, gairebé diria que una no-olor conquereix l’atmosfera, dura segons, un sospir i, després, una cascada d’aromes es desfermen molt de pressa i s’embriden. En la terra humida la gota es projecta amb tal força que fa aixecar la pols i deixa olor de sorpresa d’infant que espera un regal, és una prèvia. Si és estiu i les bromes venen carregades, la mida de la llàgrima és la d’un bojac i queda gravat a la terra encrostada. Dura, però, pocs segons, la llacor amb els seus minerals s’obre per regalar-te una essència d’humitat d’aigua de cel que, si mai l’has sentit abans, reconeixeries amb els ulls tancats.
Sessió: No iniciada
