Josep Puig i Boix, enginyer, exdiputat de Junts, ecologista, entre altres, defensa que la transició energètica no s’ha de veure com una amenaça, sinó com una oportunitat. I tendeix a menystenir els conflictes originats per una implantació d’energies renovables, sovint, poc o gens respectuosa amb el territori. Gairebé ningú rebutja les energies verdes, el que resulta problemàtic és que certes zones, com el Segrià, poden acabar convertint-se en territoris sobreexplotats per la bombolla eòlica i fotovoltaica, la del biogàs i la biomassa. Puig desqualifica la conflictivitat i la redueix a una qüestió de percepció o d’ignorància. Els crítics no confonem oportunitats amb amenaces, sinó que proposem una distribució equitativa dels impactes per evitar que els beneficis de les renovables recaiguin sobretot a les àrees urbanes, mentre que els costos es concentrin a la ruralia o als espais naturals. Potser caldria reduir el consum d’energia abans d’arribar a segons quins nivells de producció. Realment, necessitem 20 milions de turistes a Catalunya? És sostenible el seu consum de recursos i la contaminació que generen? Sense equilibri territorial, participació local i retorn econòmic, allò presentat com una oportunitat acaba sent una amenaça.
Sessió: No iniciada
