Només des dels efluvis que provoca una bona caragolada es pot entendre la intenció de demanar al Ministeri d’Indústria i Turisme, a través de la Secretaria d’Estat de Turisme, la declaració de l’Aplec del Caragol com a Festa d’Interès Turístic Internacional. Per obtenir aquest segell d’excel·lència cal reunir tot un seguit de condicions com ara una antiguitat mínima, repercussió turística fora d’Espanya amb cobertura en mitjans de comunicació de l’estranger i atractiu cultural i tradicional destacat. Per fer-nos una idea del nivell requerit, citem que tenen aquesta declaració les Falles de València, els Santfermins de Pamplona, la Setmana Santa de Sevilla, els Carnavals de Cadis, les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi i les Festes del Pilar de Saragossa. És evident que sembla impensable situar l’Aplec del Caragol al rang d’aquestes celebracions esmentades. Tanmateix, si fa quaranta-cinc anys, quan vam començar a celebrar l’aplec a la vora del riu sense canalitzar, sense serveis mínims, muntant les taules amb taulons de pintor i entomant la calorada del maig lleidatà amb borrasses, ens haguessin dit que la 45a edició de l’Aplec comptaria amb 124 colles i 16.859 penyistes hauríem pensat que a més del vi i la cervesa ens havíem begut l’enteniment. Per tant, amb una bona gestió professional com la que ha fet Jesús Bometon, premiat ara en jubilar-se, l’Aplec del Caragol pot arribar a ser la primera festa catalana amb aquesta distinció. Si ho han aconseguit la Festa del Pop de O Carballiño i la Tomatina de Bunyol, per què no l’Aplec del Caragol?
Sessió: No iniciada
