El mal de viure té mil maneres de manifestar-se que s’han multiplicat per la complexitat dels ressorts actuals on ens agafem com hàmsters pedalant en una roda. He vist aquests dies dues sèries que expliquen mals de viure. Pubertat parla d’agressions sexuals, conflictes familiars i covardies socials. Ravalear parla d’assetjament immobiliari, capitalisme salvatge i solidaritat il·legal de supervivència. També he vist el documental sobre Sopa de Cabra on els seus integrants desvetllen amb honestedat mals que els han envoltat durant anys i que han anat entomant com han pogut. Problemes de salut, de diners, de mala relació entre ells i de fracàs personal i col·lectiu. Vivim anades i vingudes, pujades i baixades, en un món sense pietat, on la hipocresia inflada ens interpel·la i la precarietat a qualsevol nivell ja no és una desgràcia sinó una vergonya. Es penalitza i culpabilitza a qui està assetjat per mals de viure, com si enlloc de mala sort o injustícia fos una tria, un caprici, i així neix un estigma. Cada dia hi ha algú que baixa de la roda i deixa de pedalar. La calor comença a omplir les platges i a la muntanya es respira pau. La roda segueix girant perquè els hàmsters segueixin pedalant. La opulència de l’absurd.
Sessió: No iniciada
