Hi ha una nit a l’any, que sol ser el cap de setmana més proper al 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, que és especial perquè ens permet entrar fins tard i passejar pels museus a deshora. Quina ocurrència! Tothom sap que si entrem de nit als museus molestem tots els personatges que surten dels quadres a estirar les cames i a fer petar la xerrada, que no deixem que les escultures es moguin per canviar de postura, s’estirin, juguin a imitar les postures dels veïns i tots plegats facin burla dels visitants d’aquell dia. Aquella nit, les ceràmiques de plats i olles ancestrals discuteixen el trencaclosques i proven noves combinacions, les màquines treballen perquè si, els dibuixos agafen volum i les fotos roben colors als quadres jugant a les disfresses. Les peces del magatzem donen un tomb per les sales, les embolicades espien la llum… Ah si, i totes les lletres de les cartel·les i plafons fan una dansa fantàstica per explicar contes de por, de riure, cançons d’amor i poemes revolucionaris.
Però aquesta nit, encara que sigui una a l’any, les obres dels museus es queden on són, quietes i sense jocs ni somnis perquè siguem nosaltres els que somniem, integrant allò que hem vist en totes les aventures que puguem imaginar, des dels mites llegendaris a les distòpies més cruels. La feina és nostra per descobrir les qualitats de cada obra, els secrets de la seva creació, la història del seu temps, els misteris de la seva pervivència i les suposades vivències dels autors. Tota una experiència, si entrem al joc. També se’ns convida, uns dies a l’any a pensar què hi fem nosaltres als museus, que hi podríem fer, i què fan els museus per nosaltres, a més d’inspirar-nos…
Més enllà de deliris onírics, algunes pel·lícules, o les llargues cues que només veiem quan l’entrada és gratuïta, podríem fer l’esforç de pensar i de fer servir la nostra capacitat d’imaginar. L’ICOM, l’organisme dels museus del món (International Council of Museums) fa una proposta, per si de cas. El 2026 el lema del dia internacional diu “Museus unint un món dividit” amb la idea que “serveixin de ponts que superin les divisions culturals, socials i geopolítiques, fomentant el diàleg, l’entesa, la inclusió i la pau dins les comunitats i entre elles arreu del món”. Ja veieu que els de l’ICOM són fantàsticament ambiciosos. Ara imaginem-ho possible per tot l’any.
