Faig esforços per no ser derrotista i creure que hi ha una petita lògica raonable, en funció de la ideologia, a l’hora de prendre decisions polítiques, però no, les estratègies dels partits estan molt lluny de les que podem tenir la gent del carrer. Fins ara les explicacions que s’han donat, des d’ERC per donar suport el PSC i aprovar els pressupostos per aquest exercici 2026, són ambigües. Podem dir que l’ambigüitat presideix totes les explicacions i encara que no ens agradi gens aquesta manera de contar el perquè d’aquest suport he d’entendre, a contracor, que aquesta ambigüitat permet quedar bé, políticament parlant, a l’hora de signar el pacte ja que no se’ls hi podrà dir que això no és el que van dir, que el que finalment han signat res té a veure amb el que havien explicat anteriorment.
Fa, més o menys, deu dies deien des d’ERC que les converses “avancen bé”, que el que es vol és obtenir “guanys de sobirania” en àmbits que actualment depenen de l’administració espanyola sense concretar, evidentment, quines competències formen part de la negociació tot afegint, i això és molt important malgrat l’ambigüitat, que no es pot descartar que alguns dels acords als que s’arribi hauran de ser ratificats per la comissió bilateral Generalitat-Estat. Tanmateix, dins d’aquesta ambigüitat es deixava anar d’una manera suau que hi hauria dos acords clau, la línia orbital ferroviària i la societat mercantil vinculada a les inversions pactades amb l’estat espanyol. Fa només 48 hores que aquests dos acords ja s’han concretat, sense que es digui res del que pot passar amb els aeroports (el director general d’AENA ja ha manifestat que és impossible i institucional una tasca de coordinació en la gestió del Prat), per tant, sembla ser que els dos acords “estrella” seran els esmentats, el de la línia orbital ferroviària i l’empresa per garantir les inversions de l’estat a Catalunya. I el que es clau res a parlar, res a dir, res a pactar, fen referència a l’IRPF.
Pactar la línia orbital ferroviària (quart cinturó que uniria les ciutats de Vilanova i la Geltrú i Granollers passant per Sabadell) és un projecte a molt llarg termini i amb un pressupost estàtic de més de cinc mil milions d’euros que serien aportats en la seva totalitat per l’Estat.
Pactar uns pressupostos amb un sol acord ferroviari quan hi ha la vergonya de Rodalies és de petits súbdits i haver de crear una societat mercantil (qui tindrà majoria?) per vincular les inversions estatals previstes i pressupostades és segellar una major burocràcia i encarir les inversions.
Malgrat tot, el més greu és no incloure res de l’IRPF. Es veritat que la gestió total de l’impost per part de la Generalitat és molt difícil, però hi ha una solució molt fàcil, per començar, que no comporta cap dificultat i no es lesionen les competències que ara té l’Estat de la gestió d’aquest impost. Perquè el 50% del total de la quota líquida que és de la Generalitat no es queda ja aquí a Catalunya des del primer dia? Ara estem en plena campanya de l’impost, doncs bé, a partir de l’1 de juliol aquest 50% ja podria estar a l’Agencia Tributària de Catalunya pendent de la liquidació definitiva. Les competències de inspecció, modificació, correcció d’errors, etc. continuarien en mans de l’estat, però la Generalitat ja hauria cobrat. Hem de recordar que aquest 50% és l’ingrés corrent més important, l’any 2023, es va apropar als 14.000 milions d’euros.
Mentre, la Generalitat ha de refinançar el deute dels Fons de Liquiditat Autonòmica amb la banca privada. És massa dòcil ERC i el PSC ho té molt fàcil.
