Eth creishement dera poblacion en Aran ei constant. Enes darrèrs cinc ans an neishut 290 mainatges e an mòrt 338 persones. Se sonque compdèsse aguest factor eth creishement serie negatiu. En aguesti cinc ans eth moviment de persones que se botgen laguens der Estat hè que 2.875 persones de d’auti lòcs agen anat a víuer ena Val d’Aran e que 2.954 persones se n’agen anat d’Aran entà d’auti lòcs der Estat. Eth balanç seguís estant negatiu. Entre era gent que mòren e es que se’n van d’Aran entad auti lòcs der Estat supèren as nauvenguts, per neishement o per desplaçament intèrn. Èm cada viatge mens?
Eth darrèr factor que condicione eth balanç finau ei aqueri que vien a víuer en Aran des d’auti lòcs deth mon, d’enlà der Estat espanhòl e es que se’n van. Des que vien enes darrèrs cinc ans se’n compden 1.546 e se n’an anat, d’Aran entar estrangèr, 845. Ei a díder qu’en cinc ans i a un balanç de 700 persones de mès qu’an vengut de d’autes parts deth mon. Es origens majoritaris son Romania, Magreb e Sud-america.
Eth resultat ei qu’era poblacion aranesa a aumentat en cinc ans en 530 persones e era major part vien d’enlà der Estat. S’està produïnt un cambi der origen des poblants aranesi, s’està experimentant ua transformacion profonda. En cinc ans entre es venguts de d’auti lòcs der Estat e es venguts d’enlà der Estat s’an produït mès de 4.400 incorporacions. Non vò díder que toti s’agen quedat en Aran o que toti siguen naui. N’i a que van e vien; e donques non podem considerar que toti son naui vesins dera Val d’Aran, però n’i a que se queden; eth moviment ei fòrça gran en tèrmes relatius. Se transforme eth paisatge ciutadan.
Eth sègle XXI a portat era Val d’Aran a un increment accelerat de poblacion. En començament èrem 6.500 e ja èm mès de 10.000. E seguís creishent. Darrèrament en Estat espanhòl auem viscut aqueth procés nomentat de «regularizacion” ei a díder era integracion administrativa en sistèma a un conjunt de persones vengudes der estrangèr. A nivèu catalan s’a metut en qüestion era exigéncia lingüistica entàs nauvenguts. S’an barrejat arguments sus s’eth coneishement dera lengua catalana auie d’èster un requisit.
Finalament, non n’ei e era qüestion ven definida en Reiau Decrèt 316/2026, de 14 d’abriu… sus drets e libertats des extrangèrs en Espanha e era integracion sociau. Ditz qu’era autorizacion de residéncia temporau e era renauacion poderàn acompanhar-se d’un informe que certifique er “esfòrç d’integracion” emés pes organs competents dera Comunitat Autonoma. Ditz eth Decrèt qu’er “informe s’ei favorable, certificarà, entre d’auti elements, er aprenentatge des lengues oficiaus deth lòc de residéncia”. Se certificarà non vò díder que serà considerat prioritari o indispensable. Calerà veir coma s’interprète per qui l’age d’aplicar. Peth moment i a auut ua reaccion deth Govèrn dera Generalitat de que s’auferiràn 50.000 naues places entar aprenentatge deth catalan enes nivèus A1-A2. Però non auem entenut a díder arren sus er occitan.
Quan eth Decrèt ditz que calerà certificar er aprenentage des lengues oficiaus deth lòc de residéncia signifique qu’en Aran auràn de certificar eth castelhan, eth catalan e er occitan. Entad açò calerà ues campanhes potentes e subertot ua dotacion de places d’aprenentatge dera lengua occitana as nivèus requerits pes immigrants. Se ja en aguesti moments mos dolguem dera manca de places, qué serà d’ara endeuant damb un moviment migratòri qu’aumente? E s’ara ja i an immigrants que se queishen de non poder accedir as corsi d’aprenentatge, e es previsions son de qu’eth procés d’increment dera poblacion per motius d’immigracion non s’arture, qué passarà enes ans que vien? E ena rèsta de Catalonha, a on tanben ei lengua oficiau, coma influirà era certificacion d’aprenentatge der occitan?
Eth gran fluxe immigratòri ei ua grana preocupacion sociau, per tèmes coma era viuenda, es servicis sociaus però tanben era lengua. E, dera lengua non se’n parle. Mo’n alegram que persones de païsi mens afavorits qu’eth nòste, tròben en nòste territòri un solatjament; mo’n alegram de qu’es sòns hilhs posquen progressar en nòste país, sabem qu’eth sòn trabalh ei beneficiós tà toti, però mos dolguem que mens d’un 5% des immigrants dera Val d’Aran sigue capable de parlar en aranés, de qu’era majoria non considèren de besonh o non agen eth temps d’apréner era lengua deth territòri e subertot mos dolguem de qu’es facilitats e es estímols dera administracion entà qu’accedisquen ath sòn aprenentatge non existissen. Er occitan ei ua lengua de tercèra; es immigrants son en disposicion d’apréner eth castelhan; damb un shinhau mès d’esfòrç pòden arribar a apréner eth catalan, però er occitan… tà eri ja ei massa.
E des des administracions es programes de promocion dera lengua s’an de considerar enes encastres dera sanitat, der espòrt, deth léser, dera escòla, dera comunicacion… ei a díder en toti es encastres dera vida enes qu’es nauvenguts pòden interactuar. E se non… mau.
