Fa anys vaig estar a Ceuta. El padrinet hi tenia tirada perquè hi va fer la mili. La padrina, mare del padrinet, havia anat a peu de Lleida a Corbins per demanar a Nostre Senyor que al padrinet no li toqués fer la mili a l’Àfrica. Li va tocar a Ceuta. Tanmateix, no va tenir mala mili, el padrinet, perquè sempre tenia ganes de tornar a la ciutat espanyola de l’Àfrica. Molts estius fèiem la nostra particular travessa de l’Estret de Gibraltar amb un Gordini i un Simca
Mil. I cap a Ceuta! Un altre dia explicaré les aventures familiars pel Marroc. A Ceuta ens allotjàvem a l’Hotel Ulises, que encara existeix amb el nom més sofisticat d’Oh Nice Ulises. No sé si la piscina exterior encara conserva al fons un gran mosaic que representa el vaixell mitològic d’Ulisses. Els recents conflictes amb el Marroc m’han fet lligar caps del motiu pel qual l’hotel es diu Ulises. Només ha faltat afegir la coincidència de l’estrena de la pel·lícula La
Odisea, dirigida per Christopher Nolan, destinada a batre tots els rècords de taquilla. El nom d’Ulisses (Odisseu en la mitologia grega) no podia estar més ben trobat perquè l’illot de Perejil, davant de Ceuta, correspondria a la llegendària illa d’Ogigia que apareix a l’Odissea, d’Homer. En el mític indret residia la nimfa Calipso, que va salvar Ulisses després de naufragar i el va complimentar amb menges, begudes i el seu propi llit. Mentrestant, Penèlope esperava fent i desfent el sudari del seu sogre. Quina pena que aquest escenari d’epopeia sigui ara el teatret de misèrrimes disputes.
Sessió: No iniciada
