“Et paguem perquè treballis! Has vist com està tot? Fet una merda. No fots res…”. La noia, plorant i amb el cap cot, deia amb paraules entretallades: “No és veritat”, i continuava: “Si al minut de netejar-ho els veïns ho tornen a embrutar… què vol que faci?”. “Treballar més. Parlarem amb l’empresa perque t’acomiaden, no fots res!!”. Així va acabar aquest desgraciat d’humiliar la treballadora de la neteja de l’escala –segurament amb un sou precari i uns horaris horribles– mentre tirava al terra l’envoltori d’un caramel que s’acabava de posar a la boca. Un altre veí va haver-la de consolar i sortosament va poder conservar la feina. I és que sí, està molt clar, si s’embruta poc no cal netejar tant. Però, les persones només fan que embrutar i de deixar porqueria per tot arreu perquè el civisme està despareixent, en una societat plena d’egoïstes desgraciats, perquè no tenen altre nom. A quin cervell li pot semblar correcte que el seu gos es pixi a l’ascensor i no netejar-ho? O deixar un vàter al costat d’un contenidor? Això és el que tenim –suposo que a tot arreu– a Lleida. Sí, a la nostra estimada Lleida, que ja fa fins i tot fa vergonya passejar per uns carrers que fan pena. I no es tracta de culpar els polítics –això sí, almenys que ho reconeguin i hi treballin, en lloc d’explicar sopars de duro– sinó que el problema és una societat malalta plena d’individus maleducats i tan imbècils que creuen que allò que és de tots no és de ningú i, per tant, no tenen cap obligació de respectar-ho.
Sessió: No iniciada
