D’ençà que els caçadors van canviar la ballesta per l’aixada, el camp va convertir-se en territori abonat a les explotacions conreadores. El Museu Morera té instal·lada una bona mostra sobre l’atzarosa vida de la pagesia. Boscos arrabassats, tossals desermats, clots i pous, portes als camps. ‘Contrapastoral. Art i pagesia’ aplega un ampli catàleg d’obres artístiques que cartografien les vicissituds, transformacions, plenituds i derrotes dels pagesos i les pageses al llarg d’un parell de segles. Vaja, fins i tot de la guerra dels Segadors a la Guerra Civil, aquí i ara. Et retrobes amb els paisatges d’en Jaume Morera, els arranjaments conceptuals del murri Viladot, les etèries escultures d’un Leandre Cristòfol ferreny, la parida sarcàstica del Joan Brossa i una roda quadrada!, fotoperiodisme de batalla, Guinovarts i Tàpies tot situant l’enfrontament Camp-Ciutat. ‘Cal ruralitzar la ciutat, urbanitzar el camp’ preconitzava l’enginyer Ildefons Cerdà. En fi, una excel·lent mostra aquest botó pagerol. Mentrestant, als camps, la pagesia es revolta. Els batlles de 154 municipis catalans fan front comú per denunciar un model ‘extractivista’ que converteix els pobles en ‘territoris de sacrifici’ a favor del Pla d’Energies Renovables. (LaMAÑANA, 21/5/2026). Atenció a les imatges de la Fina Miralles: una dona, ella, plantada enmig del camp.
Sessió: No iniciada
