“Deixes passar els moments que componen un dia avorrit, desaprofites i malgastes les hores de forma despreocupada… Ets jove i la vida és llarga, avui tens temps de sobres i llavors, un dia, t’adones que han passat deu anys”, diu el tema ‘Time’ de Pink Floyd.
A la joventut tens temps i energia, però no diners; a l’edat adulta tens diners i energia, però no temps, i a la vellesa tens diners i temps, però no energia. Conclusió: gaudeix del que tens perquè mai ho tindràs alhora. “El sol segueix sent el mateix en certa manera, però tu ets gran, et falta l’aire i ets un dia més a prop de la mort; cada any es fa més curt, mai sembla que trobi el temps”, continua la cançó.
Als mortals vulgars, a qui “les huele el sobaquillo”, com pregona Ramoncín, travessen tres grans etapes a la seva vida: des que neixen fins als 30 anys, dels 30 als 60 i arriba la tercera edat que va dels 60 als 90, deixant la resta per si hi ha propina.
N’hi ha que comparen l’home amb l’animal: dels 14 als 20 anys és l’edat del mico perquè passen tot el dia ‘pelándosela’; dels 20 als 30, la papallona perquè van de flor a flor; dels 30 als 40, el voltor que s’ho menja tot; dels 40 als 50, la cotorra que parla més que fa; dels 50 als 70, el còndor, ‘con dolor’ aquí, ‘con dolor’ allà, i dels 70 en endavant, els coloms que només mengen i caguen.
És el que hi ha, “porque la vida se nos va y del pasado no voy a vivir”, adverteixen Triana. “El temps posa cadascú al seu lloc, però si en vas enviant alguns a la merda, vas avançant camí”, resol Fernando Fernán Gómez.
Al final, “el temps se n’ha anat, la cançó s’ha acabat, vaig pensar que tenia alguna cosa més a dir”… Oh yeah!
