Si parlem en termes de dret, no n’hi pot haver cap dubte. Avui per avui el Sr. Rodríguez Zapatero és tan innocent com ho puguem ser el lector o jo mateix, dels delictes que se li imputen. Ningú pot ser considerat culpable sense una declaració judicial de culpabilitat. L’únic que li passa al Sr. Zapatero és que hi ha un jutge que considera que ha recollit prou indicis per obrir un procés penal en contra seva. Si em permeteu la comparació, és com quan l’Agència Tributària ens obre una inspecció, cosa que desitjo que ni al lector ni a mi ens passi. Això per si sol no ens faria infractors, només voldria dir que l’Agència sospita que ho som. I ara no m’entretindré en els percentatges que hi hauria que això acabés malament.
Per tant, el Sr. Rodríguez Zapatero és innocent i ningú te dret a considerar-lo culpable d’haver comès els delictes que li imputa la interlocutòria dictada per l’Audiència Nacional dilluns d’aquesta setmana. De fet, és tan innocent com ho és el Sr. Jonathan Andic de l’homicidi del seu pare, pel qual també ha estat imputat aquesta mateixa setmana.
Crec que la comparació és molt interessant. Al Sr. Andic no tenim cap motiu per retreure-li res. Anava d’excursió amb el seu pare i van patir un accident. És cert que hi ha una jutgessa que sospita que potser no ho va ser, però fins que no es demostri, continua sent tant innocent com ho era abans de l’accident. A tots ens podria passar que, passejant pel carrer, algú assassinés algú altre al nostre costat i ens veiéssim involucrats en la investigació del seu assassinat. Si algun jutge dubtés de la nostra implicació, seria una eventualitat que no hauria de permetre a ningú posar en qüestió la nostra innocència fins que no hi hagués sentència. Si més no, així entenc jo el dret a la presumpció d’innocència.
Proposo que ens oblidem, per tant, de la discussió sobre si el Sr. Zapatero és innocent o culpable. Avui per avui és plenament innocent i aquells que el donen com a culpable violen el seu dret i, en la major part dels casos, ho fan per interessos partidistes.
Dit això, sí que crec que hi ha una altra aproximació, no de dret sinó de caràcter ètic, en què podem dir que el Sr. Zapatero és culpable. No sabem què dirà l’administració de justícia sobre la seva responsabilitat penal, però sí que podem opinar sobre la valoració ètica dels fets que han estat acreditats i que ell no ha desmentit. Un expresident del govern no pot participar, ni directa ni indirectament en operacions d’afavoriment d’empreses que aspiren a obtenir a beneficis d’un govern del seu color polític.
No només això. Jo crec que ha de tenir cura que no es pugui ni tan sols sospitar que ho hagi fet. Quan a Roma es va acusar Pompeia d’haver estat infidel a César, ell la va repudiar. Quan li van preguntar si li constava que Pompeia li havia estat infidel, ell va admetre que no, però que la dona del César no havia de ser només honesta sinó que ho havia de semblar. Ja sé que la cita avui sona malament però el missatge que transmet continua vigent en molts supòsits. Un expresident del Govern, i jo diria que qualsevol altre polític, no només ha de ser honest sinó que ho ha de semblar. I és responsabilitat seva preocupar-se de semblar-ho.
