Quan estudiava a la universitat hi va haver una protesta per la visita a Lleida de la llavors ministra de Cultura, Esperanza Aguirre. Recordo que un dels professors va dir que no donaria suport a aquella protesta que tenia molt de raons polítiques i que sí que ho hagués fet si s’hagués convocat perquè uns dies abans no havia encertat i havia atribuït a Azorín i no a Baroja Zalacaín el aventurero (era, com he dit, la ministra de Cultura). Aquests dies hi he pensat molt en aquella anècdota i ho he fet perquè en les legítimes reivindicacions que fan els mestres hi trobo a faltar també una esmena a la totalitat al sistema educatiu que es manté més o menys des que es va decidir acabar amb l’EGB, el BUP i el COU i es va optar per l’ESO. De fet, allargar la vida escolar de joves que no tenen cap ganes d’estudiar és un error i per això era molt més adequat que després de l’educació primària tothom pogués fer el que volgués, tant si era treballar com estudiar. Però es va optar per fer el contrari i fent-ho també es va començar a abaixar el nivell per igualar tothom per avall. Com que avui la cosa va de records explicaré una anècdota. La germana Roser, que ens feia Química a l’Escola Vedruna on vaig estudiar, ens feia formular fins que ho fèiem bé. No admetia un suspès perquè repetia l’examen les vegades que calguessin perquè l’objectiu era que ho sabéssim fer. No cal dir que vaig acabar formulant òxids, hidrurs i hidràcids mitjanament bé més enllà que no m’interessés ni un borrall la química. De la mateixa manera em vaig passar una festa major fent figures geomètriques de cristal·lografia (la forma que tenen els minerals). Era realment complicat. Amb cartolines i maldestre com sóc encara van quedar prou bé. Totes aquelles formes geomètriques tenien unes fórmules que més o menys encara ara sé identificar. Potser per allò que la cultura és el que queda quan tot s’ha oblidat. Doncs que voleu que us digui. Ho trobo a faltar tot això ara a l’educació. Em penso que s’aprèn més clavant colzes i elevant el nivell que intentant que ningú no es frustri. Però no em feu gaire cas que ja encaro la recta final dels 49 a punt del mig segle i em dec fer gran. Trobaria bé, doncs, que la vaga també fos per aquestes coses.
