È estat en Juèsa; eth cap de setmana deth 9 de mai. È participat ena Amassada generau der Institut d’Estudis Occitans (IEO). E tornat damb alegria; content per redescorbir qu’era lengua occitana manten un bon corròp de persones que consèrven era illusion pera sua identitat e qu’ath delà trabalhen e s’estructuren entà mantier ua preséncia sociau en aguesti tempsi a on era manca de dialòg e era exigéncia pera immediatesa an martirizat es idees de longa creacion.
I arribè diuendres, dia 8, entara conferéncia de Felip Martel sus era Istòria der IEO. Era sala auie ath torn d’ua centea de persones vengudes de per tota Occitània. Hège gòi! Martel hec un recorrut pes prumèrs ans der IEO, pes motivacions d’aqueri prumèrs combatents des ans 50, era sua esséncia, es sues inquietuds, es sòns origens e arribec enquiara deshèta des ueitanta. Er IEO ei ena origina dera ideologia occitanista, dera consolidacion de principis e ei ben sabut qu’es moviments sociaus non son jamès desprovisti de plantejaments diferents que provòquen enfrontaments, garrolhes… Er IEO n’ei un exemple. Martel se referic as enfrontaments entre aqueth sector mès intellectuau, qu’anomenaue es “universitaris”, actors vinculats ar exercici dera carrèra personau en un centre d’ensenhament superior qu’èren tachats de voler actuar ath margen deth pòble, e aqueth aute sector qualificat de “militant”, defensor d’ua accion dirècta sus eth terren que portaue era mèrca de populista.
Ei just en acabament dera crisi der IEO des ueitanta quan neisheren d’auti moviments sectorials de defensa der occitanisme ena musica, ena educacion, ena política… E ei tanben eth moment en que neishec era occitanitat dera Val d’Aran. Er apropament as tèsis der IEO merquèc eth devier dera promocion occitanista des darrèrs 40 ans en aguest bocin occitan de Catalonha. En aqueri moments er IEO exercie era autoritat lingüistica e plan per açò dera normativa alibertiana en diguíem “es normes der IEO”. E totun ath long dera conferéncia de Martel non entenérem en cap moment qu’er IEO s’auie creat a imatge der Institut d’Estudis Catalans, coma se ditz en tèxtes divulgatius.
Siguec plasent de botjar-se eth cap de setmana entre representants d’aqueri 2000 (dus mil) aderents der IEO, que i a per tot eth territòri, repartits entre mès de 50 seccions e cercles, que mantien viua era volontat d’èster, en tot que rebremben damb orgulh era sua identitat. I auie representants de tot eth territòri francés, e i ère tanben Franc Bronzat e Rosella Pellerino des Valades italianes e Domenico Lacovo de La Gardia. Er IEO manten era centralitat en amparament, ena defensa e ena representativitat der occitanisme entre toti aqueri actors que s’ocupen de recuperar era lengua en diuèrsi encastres sociaus. Ei per definicion, per principi, per excelléncia era institucion dera lengua occitana, damb ua preséncia efectiva en toti es departaments, en totes es regions. Ei eth malhum dera lengua, ua estructura territoriau que referencie tota era lengua occitana.
E ath deuant d’açò rebrembi damb satisfaccion aquera delegacion que recebí en 1998 de Felip Carbona, alavetz president der IEO. Er escrit certificaue que “Jusèp Loís Sans representa a l’IEO dins la Val d’Aran e pòt intervenir en aquel títol dins la prensa e los autrés mejans de comunicacions”. Consèrvi aqueth escrit, hèt a man, entre es mèns rebrembes mès preciats. Aqueri ans escriui quauqui articles en prensa en nòm der IEO e ena presidéncia de Grosclaude obsequièrem damb un centenat de libres de literatura occitana ara Bibliotèca de Vielha, qu’encara son aquiu e que permeten ua lectura de literatura occitana de qualitat as usuaris.
Aguest ei eth prumèr viatge enes 80 ans d’existéncia der IEO qu’era amassada generau se hè en Ardecha. Aguesti dies passegèrem per Juèsa e gaudírem dera sua istòria e dera sua occitanitat. Des der an 1983 es carrèrs an eth nòm en occitan. Eth guia mos rebrembèc que hè 40 ans, quan ère joen, es joeni deth pòble s’enfrentèren ath govèrn municipau e non dèishèren que se metesse sonque en francés eth nòm as carrèrs: O les metien tanben en occitan o non les metien. Guanhèren e aqueres plaques encara indiquen es nòms e mèrquen era identitat deth pòble. Siguérem recebuts per Alcalde de Juèsa en Castèth. Ena entrada i a ua grana placa que rebrembe que Juèsa eth 12 de seteme de 1987 signèc er agermanament damb Vilassar de Dalt. Es vesins encara rebremben qu’en acte a mès des autoritats de Vilassar i acodic Enric Garriga Trullols deth CAOC.
Era amassada generau der IEO comencèc dissabte, jos era presidéncia de Patrici Pojada, membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Pojada va acompanhat d’un bon equip, competent, que gaudiren pendent tota era amassada d’ua reconeishença generalizada. Eth rapòrt morau e er administratiu sigueren aprovats favorablement per ua majoria, lèu unanima, des seccions e des aderents. Coma ditz Lou Dalfin: “sem encar ici”; encara èm aciu. Ac rebrembèren toti es participants.
