El meu pare, pagès de l’Horta de Lleida, sempre diu que el més important de la collita de l’hort és el planter. Ell té molta cura a guardar llavors de les seves més de 20 varietats de tomata, carabasses, espinacs i enciams que deixa espigar per recollir la llavor del plomer que fan a la seva part superior. Al març amb molta paciència planta les llavors de tomata en uns caixons quadriculats amb la millor terra i les col·loca ben organitzades i en fileres per saber l’espècie de cada varietat. El moment del planter és determinant, s’ha de fer amb molt detall, les plantes són delicades, s’han de cobrir amb una malla perquè ocells o insectes no ataquin els primers brots tendres, s’han de regar amb molta mesura i periodicitat. En resum, que segons el pare aquest és un moment clau, si el planter va endavant l’hort fructificarà i després, només amb un bon acompanyament (adob, reg i control de plagues), podrem generar bones collites.
I just aquí em ve al cap un gran paral·lelisme amb les escoles bressol, són sense cap mena de dubte un moment clau i vital en el creixement dels nostres nadons, en la seva maduresa, salut, autonomia, afectivitat, autoestima… Són el nostre planter és un moment màgic i únic per tenir la màxima cura. Com deia el gran educador Xavier Melgarejo: “els infantis i joves són el tresor d’un país” . El dia que entenguem que els nens i nenes són la gran aposta de la nostra societat l’educació ocuparà el lloc que li correspon. I com tracta la nostra societat a les educadores de les escoles bressol? Per començar de la pitjor manera que té una comunitat, infravalorant la seva feina amb uns salaris realment lamentables i unes condicions difícils (ràtios, horaris…) que demostren la deixadesa de les Administracions públiques i patronals cap al valor de l’educació. Val a dir que alguna Administració local sí que ha fet l’esforç de millorar aquestes condicions laborals, però no tot pot dependre de la bona voluntat d’uns o altres, aquest tema ha de ser un acord de país, si convé legislant justament.
Per temes professionals he estat coordinant-me durant sis anys amb educadores i mestres d’escola bressol, i puc parlar de primera mà de la gran tasca que desenvolupen perquè la conec des de dins. Amb la seva feina diària ajuden a construir llenguatge, autonomia, hàbits, motricitat, relació amb els altres i seguretat emocional. En aquesta etapa inicial, tot això és la base del creixement futur per això defensem l’etapa educativa del 0-3 anys com a essencial. També vull afegir un comú denominador d’educadores i mestres de les escoles bressol, es tracta de la seva enorme vocació. No he vist en la vida un índex tan alt de vocació en cap altra feina i és que aquest factor afegit vocacional fa que encara que les seves condicions laborals no siguin bones continuen donant el millor, és admirable.
Per tant, ara sí que la societat ha de fer justícia amb les treballadores de les escoles bressol valorant com cal la seva tasca social, hem de buscar la manera de fer-ho perquè aquesta sí que serà una gran inversió pel nostre futur com a societat. Ho mereixen perquè com deia l’humanista i escriptor francès Victor Hugo: “El primer any de la vida d’un infant és el primer any de la història del món.”
