Ara que començava a esgotar les existències de paper de vàter que vaig acumular amb l’arribada del coronavirus –cinc anys m’han durat– resulta que ara hauré de tornar a reomplir perquè n’arriba un altre. L’hantavirus en diuen. Si el primer venia d’algú que s’havia menjat una sopa de ratpenat a la Xina, aquest sembla que tindria origen en excrements de rata que algú hauria ingerit o respirat a bord d’un creuer que en teoria era de luxe, el MV Hondius. I amb la ximpleria ja hi ha tres morts, uns quants infectats i mig món acollonit. I si tot això no fos prou per despertar els fantasmes d’una nova pandèmia, només em va faltar veure el Fernando Simón (el paio que es va escanyar amb una ametlla en plena crisi de la Covid-19) dient a la tele que no passar res, que tot està sota control. Em van agafar ganes de sortir corrents a comprar mascaretes FFP2, litros de gel desinfectant i farina per fer pa a casa. Però tant l’OMS com els experts epidemiòlegs insisteixen a dir que el risc epidèmic és mínim perquè l’hantavirus aquest no té la facilitat de contagi d’altres patògens com poden ser la grip o la Covid-19. És inevitable, però, que aquest episodi ens evoqui pors i neguits d’aquell moment convuls que encara persisteix en la memòria col·lectiva de tot el món. Bromes a part, sembla que aquest cop la cosa no anirà a més. Així que tots tranquils i deixeu en pau el paper higiènic. I les cerveses també, que ens coneixem.
Sessió: No iniciada
