“Quan sent uns passos aproximant-se de matinada per la quarta galeria, un esglai li recorre el cos…”. Així comença, com si fos una novel·la, el llibre El maqui que encara lluita, del periodista tarragoní Enric Garcia Jardí, que narra la vida de Joan Busquets Verges, l’últim maqui català viu. El llibre comença com una novel·la perquè la vida de Joan Busquets és com una novel·la. Els maquis van ser uns grups armats que van actuar a Espanya després de la Guerra Civil per fer palesa l’oposició frontal a Franco. Les seves accions consistien a fer sabotatges a la xarxa elèctrica i altres infraestructures. També van cometre algun segrest per finançar-se amb el rescat. El 1947, el dictador va promulgar un decret pel qual els guerrillers eren considerats bandolers i terroristes. Joan Busquets va néixer 1928 a Sant Gervasi de les Cassoles quan encara era un barri de famílies pobres. El seu pare era de la CNT. A catorze anys el van posar a treballar a la Hispano Suiza, a la Sagrera. Quan va decidir integrar-se als maquis el van assignar al grup del Marcel·lí Massana. Els inicis van ser molt sapastres. La primera marxa per les muntanyes la va fer amb sabates de carrer perquè li van vendre les dues botes del mateix peu. Joan Busquets fou detingut i condemnat a mort, pena que li van commutar per vint anys i sis dies de presó. No va poder fugar-se perquè la pistola de pega que va fabricar amb molles de pa pintades de negre no va enganyar ningú. Ara, a 98 anys, Joan Busquets viu en un poble de Normandia on serva la il·lusió de crear un museu dels maquis amb la indemnització que encara somnia rebre pels anys de presó injusta.
Sessió: No iniciada
