Si hagués de triar un mes de l’any per viure en aquesta ciutat, aquest seria el maig sense cap mena de dubte. La resta m’aniria a fer gàrgares. Però el mes de les flors és el més festiu en aquest indret. Són diversos caps de setmana sense treva, amb nombroses propostes i amb un bon ambient flotant a l’aire.
Els que diuen que aquí mai no es fa res estan equivocats o, simplement, no surten de casa seva, igual que les mascotes que tenen com són els cargols. Per això, aquesta ciutat està considerada per molts com una de les més avorrides de la geografia i una autèntica ‘patria del muermo’.
Hi va molt també el caràcter hermètic i poc afable amb els forans i desconeguts que ens va portar a perdre un gran festival com el Senglar Rock en un incomparable recinte com el de les Basses, que segueixen mortes de fàstic. Però al meridià de l’any tot canvia, almenys aparentment.
La Feria d’Abril serveix de tret de sortida a diversos caps de setmana consecutius en què es van succeint la Fira de Titelles, la Festa Major, Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol, als quals després cal sumar el Pepe Marín Rock Festival, el divendres 5 de juny al Cafè del Teatre, amb què es manté viva l’essència rockera a les comarques de Ponent. Aquests dies cal esperar que el temps acompanyi perquè la pluja sol ser fidel companya.
Però tornant a allò del meu mes preferit de l’any, inevitablement avui a la dutxa he cantat allò de “¿será una rosa, será un clavel?: el mes de mayo te lo diré”… Oh yeah!
