Prou insults. Prou insults a la intel·ligència, que sortosament malgrat els persistents intents encara no han aconseguit fer-la desaparèixer ni, de moment, substituir-la per una altra anomenada artificial. Si una persona –es digui com es digui, hagi estat president del govern o de la comunitat de veïns o no, faci riure o no, tingui la barba blanca o no, entengui o no la seva pròpia lletra, hagi ordenat o no estomacar compatriotes perquè volien votar o respongui o no al nom d’M. Rajoy– escriu que la selecció francesa de futbol no té francesos, això té un nom que el sap tothom: racisme. I punt. Sí, ras i curt, aquesta persona és racista, és la seva ideologia i la deixa anar sense cap vergonya i sense tenir en compte les conseqüències i el mal que pot fer al seu país –és increïble que hagi estat sis anys i mig al capdavant del govern–, que diu que tant estima, però que no pot suportar que no hi manin els seus. Un cop feta la malesa, hom esperaria unes disculpes o, si més no, alguna cosa semblant. Però no, tot el contrari. Un sostenella y no enmendalla de manual i, el que és molt més greu, que la gent del seu partit que ha sortit a dir alguna cosa ha estat per riure-li la gracieta i dir que allò que va escriure s’usa per tapar les malifetes del govern actual. Estava clar que els articles d’aquest senyor serien un gran condiment còmic per al circ del Mundial de futbol, però no era previsible que és passés de la ratlla i provoqués tanta vergonya aliena.
Sessió: No iniciada
