Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha identificat una proteïna, la sirtuïna 7, com un factor important per evitar danys genètics a les cèl·lules reproductores masculines amb l’edat. El treball, fet en ratolins, s’ha publicat a ‘Nature Communications’ i obre la porta a noves vies per entendre la infertilitat masculina i preservar la salut reproductiva amb el pas dels anys. A més, ha reforçat el paper de l’epigenètica en la protecció de les cèl·lules reproductores davant d’agents que poden danyar-les com la quimioteràpia, i ha apuntat a possibles estratègies per protegir-les durant els tractaments contra el càncer.
El retard en la paternitat és cada vegada més freqüent i sovint s’associa a una disminució de la fertilitat per la pèrdua de qualitat dels espermatozoides. Tot i això, els mecanismes moleculars que expliquen aquest declivi encara són poc coneguts.
El treball liderat per la UAB ha estudiat com els mecanismes epigenètics, els que regulen la integritat del genoma i l’activació o desactivació dels gens en funció de factors com l’edat, l’alimentació, l’ambient o l’estrès, influeixen en la capacitat reproductiva masculina i en la qualitat de les cèl·lules germinals a mesura que els individus envelleixen.
Ha demostrat que la SIRT7 s’expressa de manera elevada en les primeres etapes del desenvolupament de les cèl·lules germinals, incloses les espermatogònies, les cèl·lules mare responsables de mantenir la producció d’espermatozoides. A més, ha identificat un mecanisme epigenètic fins ara desconegut relacionat amb l’envelliment reproductiu masculí.
A escala molecular, ha observat que aquesta proteïna limita els nivells d’un marcador epigenètic, la histona H3K36ac, i regula l’accessibilitat de la cromatina, l’estructura on s’empaqueta l’ADN. L’absència de SIRT7 provoca una pèrdua prematura d’espermatogònies i una major acumulació de dany al genoma durant l’envelliment o en resposta a l’estrès ambiental.
La manca d’aquesta proteïna també alenteix la formació dels espermatozoides amb l’edat i redueix la qualitat de l’ADN espermàtic. D’altra banda, els nivells del marcador H3K36ac augmenten durant l’envelliment testicular fisiològic, fet que suggereix una relació directa amb el declivi reproductiu associat a l’edat.
Una proteïna poc estudiada en els gàmetes masculins
La SIRT7 forma part d’una família de proteïnes amb un paper clau en la prevenció de l’envelliment cel·lular i tissular, ja que regulen l’estabilitat genòmica i el metabolisme en teixits somàtics. Recentment, diversos estudis han apuntat que aquestes proteïnes també tenen funcions importants en els teixits reproductius, tot i que la majoria de treballs s’han centrat en els gàmetes femenins, on regulen l’estructura de la cromatina i les defenses antioxidants.
“Aquesta recerca demostra que la SIRT7 també és essencial en els mascles, fet que obre noves vies per entendre la infertilitat masculina i per desenvolupar estratègies que ajudin a preservar la salut reproductiva amb l’edat”, ha afirmat Berta Vázquez, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB i líder de l’estudi.
La investigadora també ha destacat que el treball reforça el paper de l’epigenètica en la protecció de les cèl·lules germinals davant d’agents gonadotòxics, com la quimioteràpia, i apunta a noves estratègies per preservar la funció reproductiva durant els tractaments contra el càncer.
