Acostumo a baixar a Barcelona dues vegades al mes i ho faig amb transport públic, quatre hores d’autobús. Per tornar a Tremp vaig a la parada de Passeig de Gràcia, on a més de l’Alsa també hi para Plana a Tarragona. El costum fa que estigui al corrent de quin passa abans, quin després, i sovint em demanen informació. No em molesta, ben al contrari, si puc fer un servei estic encantada. Però és curiós que m’ha passat tota la vida, fins a la cua per la matrícula de la universitat. Això fa que pugui brollar una conversa, tant necessària en aquest temps d’incomunicació. I quan ens trobem una setmana i una altra, es creen amistats. Hi ha espais casuals on a través del diàleg deixem de ser individu i descobrim la persona.














