L’eclipsi total del 12 d’agost serà un esdeveniment excepcional per a diverses generacions. Així ho assegura l’astrofísic i director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, que recorda que l’últim eclipsi total visible des de Catalunya es va produir el 1905. “No hi ha ningú viu que l’hagi vist des d’aquí, i els que el veurem aquest estiu no en veurem cap altre des de Catalunya”, afirma.
Ribas també destaca que la península Ibèrica viurà una coincidència astronòmica molt poc habitual. Entre el 2026 i el 2028, s’hi podran observar dos eclipsis totals i un d’anular, tres fenòmens que pertanyen a cicles (saros) diferents, però que, de manera excepcional, coincidiran en un mateix territori en tres anys consecutius.
L’astrònom subratlla que només els observadors situats dins la franja de totalitat podran contemplar la corona solar i les capes més externes del Sol, invisibles la resta del temps. Durant aquests segons, la llum disminuirà de manera sobtada, es podran arribar a veure alguns estels i es produirà una experiència impossible de reproduir en un eclipsi parcial.
Pel que fa a les Terres de Lleida, explica que, malgrat que la totalitat tindrà una durada inferior a la d’altres punts, presenten un dels factors més favorables per a l’observació: una probabilitat estadísticament més elevada de tenir un cel serè en ple mes d’agost. Això converteix Ponent en un dels indrets més atractius per als milers d’aficionats i curiosos que s’hi desplaçaran.
Ramon Drudis: “És el fenomen més espectacular que es pot observar a simple vista des del planeta Terra”
Per a l’enginyer i divulgador d’astronomia Ramon Drudis, un eclipsi total de Sol és “el fenomen més espectacular que es pot observar a simple vista des de la Terra”. Explica que només es produeix quan la Lluna nova s’alinea perfectament entre el Sol i la Terra, una coincidència poc freqüent perquè l’òrbita lunar està lleugerament inclinada. També destaca una circumstància excepcional: vivim en una època en què el diàmetre aparent de la Lluna i el del Sol gairebé coincideixen, fet que permet que la Lluna arribi a ocultar completament el disc solar. Amb el pas de milions d’anys, però, això deixarà de passar perquè la Lluna s’allunya de la Terra uns quatre centímetres cada any.
Drudis recorda que la totalitat a les Terres de Lleida només durarà uns 25 segons, però assegura que serà suficient per apreciar alguns dels efectes més sorprenents del fenomen. Durant aquests instants, la llum ambiental disminuirà sobtadament, la temperatura baixarà lleugerament i alguns ocells es dirigiran als nius en interpretar que s’ha fet de nit, mentre que també es podrà distingir el planeta Venus a simple vista, si les condicions meteorològiques ho permeten.
D’altra banda, Drudis insisteix que l’observació s’ha de fer únicament amb ulleres homologades segons la norma ISO 12312-2. També fa una crida a les famílies perquè els infants estiguin sempre supervisats per un adult durant el fenomen i s’evitin, així, les lesions oculars.
Anicet Cosialls: “És una oportunitat per entendre la física més enllà de l’aula, només observant el cel”
Anicet Cosialls, professor jubilat de física i química i divulgador astronòmic, explica que un eclipsi total de Sol permet observar directament fenòmens que sovint s’ensenyen de manera teòrica: “És una oportunitat única per entendre la física més enllà de l’aula, observant el cel.”
Recorda, a més, que aquests fenòmens han tingut un paper decisiu en la història de la ciència. Posa com a exemple l’eclipsi del 1919, que va permetre confirmar la teoria de la relativitat d’Einstein. Avui, però, els eclipsis no són imprescindibles per estudiar la corona solar i es pot fer amb instruments com els coronògrafs.
En l’àmbit pedagògic, Cosialls destaca que l’observació del cel ajuda a comprendre l’alineació entre el Sol, la Lluna i la Terra. També permet entendre per què la Lluna pot ocultar completament el Sol: és unes 400 vegades més petita, però també es troba unes 400 vegades més a prop de la Terra, de manera que tots dos astres tenen una mida aparent similar.
Xavier Franch: “Moltes vocacions científiques neixen amb un eclipsi”
L’eclipsi total que viurem pot anar més enllà d’un simple espectacle astronòmic. Així ho considera Xavier Franch, professor jubilat de ciències químiques i impulsor de la divulgació astronòmica a Ponent, que destaca la capacitat d’aquests fenòmens per despertar l’interès per l’astronomia. “Moltes vocacions científiques han nascut amb un eclipsi”, assegura.
Per això, anima la ciutadania a preparar-ne l’observació amb antelació i a buscar un indret amb l’horitzó oest ben descobert, ja que el Sol serà molt baix en el moment de la totalitat. Franch també recorda que, en aquest eclipsi, uns pocs quilòmetres poden marcar la diferència: els municipis situats fora de la franja de totalitat, encara que arribin a una ocultació del 99%, no oferiran la mateixa experiència que aquells on la Lluna cobrirà completament el Sol.
