No entenc la decisió del TSJC i del TS respecte que els familiars propers siguin parts interessades per impugnar la decisió de qui ha decidit morir dignament. El tràmit des que una persona pren la decisió fins que arriba la resolució final es molt garantista respecte a la vida: avaluació de professionals, assistència jurídica i un òrgan col·legiat que dona o no, el vistiplau. Entenc que el familiar proper no vulgui deixar marxar a la persona que estima i al mateix temps i pel mateix motiu no la voldrà veure patir. Aquí entra el respecte a la llibertat de la persona que estimes i la acceptació de la seva decisió per mes dura que sigui. La intervenció de la família afegirà més dolor sobretot si en alguns casos ni es parlen. Es un excés de paternalisme i tutoratge atès que el control judicial de les resolucions administratives es pot fer igual. Al final potser acabarem com fa temps amb l’avortament, els que tenen peles aniran a altres països.
Sessió: No iniciada
