El Memorial Democràtic va presentar ahir una base de dades “inèdita” dedicada a les Milícies Antifeixistes de Catalunya, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. El cens inclou més de 37.000 noms de moment, si bé es continuarà ampliant a mesura que avanci la investigació, i permet culminar 11 anys de recerca per part de l’acadèmic Gonzalo Berger. La informació recopilada s’ha extret principalment dels anomenats papers de Salamanca, documents que van ser confiscats per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i que es van retornar a la Generalitat el 2006. La base revela diferents dades sobre els milicians i s’ha posat a disposició de la ciutadania.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, va valorar el cens com “una gran aportació” perquè proporciona “moltes dades, no només noms i cognoms”. També s’inclou el gènere, el lloc de residència, l’adscripció política i sindical, la data d’ingrés, la columna o unitat en què van servir, el front de destí i altres referències que permeten reconstruir les seves trajectòries personals i militars. “És un exercici d’història pública: fer accessible i posar el treball acadèmic i rigorós a l’abast de la ciutadania”.
El projecte, elaborat “íntegrament” pel Memorial Democràtic i compartit amb l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), conforma una “expressió de col·laboració” entre les dues institucions, segons va afirmar la directora de l’arxiu, Pilar Cueva. L’objectiu d’aquesta cooperació ha estat trobat els canals perquè la informació “arribi a més gent” i que la societat pugui conèixer “què va passar a la guerra”, ha dit.
La major part de la informació s’ha pogut extreure dels justificants de pagament dels subsidis que es van abonar als milicians entre 1936 i 1937. Són fonamentalment els voluntaris que van estar vinculats al Comitè Central de l’Organització de Barcelona, perquè dels milicians comarcals “no hi ha pràcticament registre”, va explicar Berger. A partir de la seva investigació, el doctor en Història per la Universitat de Barcelona ha pogut revelar algunes dades fins ara desconegudes. Dels 37.002 voluntaris registrats, el 95% eren homes, però a les files de les milícies també hi va haver 1.501 dones, la majoria amb una trajectòria prèvia de militància política, cosa que Berger considera un “fet excepcional” perquè “no se les esperava ni se les volia”. Per origen, nou de cada deu combatents residien a Catalunya, un 7% havia arribat de l’Estat i un 3% eren estrangers.
Integrades per voluntaris i per militars fidels al Govern de la República
Amb l’inici de la Guerra Civil, el president Lluís Companys va signar el 21 de juliol de 1936 el decret de creació de les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Integrades principalment per voluntaris de les organitzacions antifeixistes i per militars fidels a la República, eren unitats que tenien com a primer objectiu contenir l’avenç de l’exèrcit nacional. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va assumir l’organització, el reclutament i l’equipament dels combatents. El cens també “ajuda a trencar la idea que les milícies estaven formades única i exclusivament pel moviment llibertari”: un 39% dels combatents eren de la CNT, però una quarta part procedien del PSUC, un 10% d’ERC i un 6% del POUM. La majoria van anar al front d’Aragó i les columnes amb més milicians van ser la Durruti i la Macià-Companys.
