Cal esperar que el deseclipsament col·lectiu s’acabi aviat i deixem enrere l’eclipsi, la turra que completa la col·lecció mediàtica dels darrers mesos: la visita del Papa, la sortida del Tour de França i el Mundial de futbol. Ara es tornarà a parlar de les desgràcies eternes: guerres, terratrèmols, incendis forestals, calor insuportable, immigració irregular, les Rodalies, la crisi de l’educació, la corrupció política… Cal afegir una qüestió de la qual no se’n parla prou: la intenció de cada cop més països europeus d’implantar el servei militar obligatori atesa, diuen, l’amenaça d’una guerra. L’eliminació de la mili a Espanya va ser una de les millors notícies de la història recent, que va ajudar a dignificar la societat. El servei militar era, ras i curt, una putada. Si hi ha algú que no ho sàpiga, consistia en fotre’t un any (o més) de la teva vida, per servir a la pàtria, deien, quan a qui servies de debò era a uns individus d’uniforme amb uns enormes privilegis. També s’aprenien coses molt útils, com muntar, desmuntar, netejar, carregar i disparar un fusell. Parlo amb coneixement de causa: ara fa quaranta anys que la vaig patir. Afortunadament fa 25 anys es va aconseguir acabar amb aquesta injustícia. És veritat que sembla difícil que torni però cal desconfiar, perquè enguany s’ha confirmat la posada en marxa d’un servei militar voluntari per als joves nascuts el 2007 i el 2008. És un primer pas per tornar a fer-nos combregar amb rodes de molí? Deseclipsem-nos.
Sessió: No iniciada
