Es diu que la violència i les baralles s’han intensificat, o com a mínim aquesta és la percepció, ja que s’han viralitzat en les darreres setmanes. A finals d’abril aquest diari va publicar una notícia en la qual s’explicava que dues noies menors es van barallar a cops de puny a plena llum del dia a Balaguer a l’inici de curs. Els motius d’aquest episodi eren personals però LA MAÑANA també va fer notícia d’una tendència perillosa: incitar a la baralla per gravar-ho. Aquests casos, que no es plantegen com a aïllats, ressonen al de fa uns dies a l’esplanada de La Llotja, on l’esquema dels fets era, si més no, el mateix. Dues noies menors es barallen i, no solament les enregistren, sinó que els presents, afegien llenya al foc per acabar de produir una peça audiovisual ‘carn de titulars’ i de ‘clickbait’.
Darrere d’aquest tipus de violència no hi ha una causa única i inamovible. El primer possible eix, s’explica des del vessant científic. “A l’adolescència el cervell està madurant i també les àrees relacionades amb l’autocontrol”, va dir el psiquiatre Àngel Pedra alhora que reflexionava sobre les eines de tractament mèdic de la violència, de les quals va manifestar que “no s’ha de caure sempre en la medicació. Falta un enfocament nou”, sosté.
L’altre eix central és la pressió de grup que, potser fins uns anys enrere se centrava en els patis de les escoles, però avui dia se li adhereix la imponent immensitat de les xarxes socials que, en part, són les encarregades de crear universos governats per algoritmes i comentaris amb un vincle amb la realitat física i quotidiana tant d’aquells que en són usuaris, com d’aquells que no. Els jocs, l’Instagram o el Tiktok, no són pas l’origen fix de les agressions, però sí que en representen un portal obert. El psicòleg clínic de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Antonio Rivera, es refereix a la implicació de les xarxes socials en la violència com un “mitjà amplificador”. Però també destaca la importància de no simplificar el discurs culpabilitzant-ne només les plataformes. Alhora, el consum obert i constant de continguts violents crea una mena de concepció difuminada en la persona qui ho rep, que a poc a poc va normalitzant i banalitzant conductes que objectivament són violentes. “Allunya progressivament la part humana que tenim i oblidem que, a l’altra banda, hi ha una persona”, va dir Rivera.
El marc legal de l’enregistrament de continguts violents que impliquin un delicte és clar. Com a ciutadà hi ha l’obligació de sempre que es pugui evitar un delicte. S’ha de procedir per a frenar-lo, tenint en compte no sortir-ne perjudicat. Aleshores el fet de gravar-lo per a un fi que no sigui denunciar “està prohibit”, igual que incitar-lo, que podria acabar amb “un delicte nou pel fet de no evitar l’altre”, va aclarir l’advocat responsable de La Família Digital, Ramon Arnó Torrades. Casos com els de Balaguer o La Llotja evidencien una realitat preocupant però el quid de la qüestió ja no és que menors d’edat es barallin, sinó que el que preocupa és la naturalitat amb la que aquestes escenes es graven, es comparteixen i es consumeixen. Quan el mòbil es converteix en protagonista i la violència en l’eix central de l’argument, la composició final no pot ser bona.
