Us comento un cas que m’ha semblat molt interessant, que ha resolt dijous d’aquesta setmana el Tribunal Europeu de Drets Humans. Crec que sempre resulta estimulant plantejar-nos supòsits que posin en dubte les solucions simplistes i ens obliguin a qüestionar-nos fins on arriben els nostres drets. Per altra banda, em sembla una bona excusa per apartar-nos una estona dels embolics de la política quotidiana i també de l’eco de la visita papal que ha monopolitzat bona part de la setmana.
La demandant era una dona nascuda i resident en un poble d’Astúries que estava embarassada. El seu embaràs el controlava el servei Ginecologia i Obstetrícia del Hospital Universitario Central de Asturias. Durant l’embaràs ella i el seu marit van fer constar que volien que el part tingués lloc a casa seva, que es dugués a terme sense anestèsia epidural o ajudes químiques ni mecàniques i que no volien que s’induís en cap cas. També van manifestar que rebutjaven la cesària, llevat de greu perill per a la vida de la mare o del fill. En definitiva, que volien un part natural.
Un dia del mes d’abril de l’any 2019 la parella va acudir a una revisió mèdica quan l’embaràs ja portava 42 setmanes. El director mèdic del servei els va advertir que l’embaràs presentava un seriós risc de resultat advers, cosa que feia necessari un monitoratge continu, és a dir deixar internada la mare, si no es volia induir el part. Ells se’n van anar dient que ho consultarien i que tornarien de seguida. Però no van tornar.
L’endemà el director del Servei va informar del cas a la direcció de l’Hospital, que ho va posar en coneixement del Jutjat de Guàrdia d’Oviedo. El mateix dia, i desprès que el Fiscal ho sol·licités, el Jutjat va ordenar l’ingrés hospitalari forçós de la mare i, en cas necessari, la inducció del part. L’ordre judicial es va executar també el mateix dia, amb assistència policial.
La interessada va estar ingressada dos dies, monitoritzada, fins que el procés de part va començar espontàniament. Però en comprovar que no avançava, els metges van aconsellar una cesària que va ser consentida expressament pels pares. Un cop practicada, va néixer una nena sense cap signe de morbiditat física i fisiològica.
Uns dies desprès la mare va demanar judicialment l’anul·lació de l’ordre dictada pel Jutjat adduint que havia vulnerat els seus drets a la dignitat, a la llibertat, a la integritat física i moral i al respecte de la seva vida privada i familiar. Cap de les instàncies de l’Estat a les què va recórrer li va donar la raó i aquest dijous el TEDH tampoc ho ha fet, desestimant la seva pretensió.
La sentència reconeix que, efectivament, el part és un fet íntim de la vida d’una dona i que les condicions en què es produeix, inclòs el lloc, estan fonamentalment lligades al seu dret a la vida privada. Però el Tribunal considera que el dret a la vida tant del nadó com de la mare constitueixen un límit raonable a aquell dret i que per aquest motiu la mesura adoptada ha de considerar-se legítima i respectuosa dels drets humans.
