L’Ajuntament de Lleida va presentar el balanç del primer any i mig del Pla d’ús del català de l’Ajuntament de Lleida, que fins al moment ha impulsat 38 iniciatives per fomentar l’ús quotidià de la llengua catalana des de tots els àmbits, les 16 previstes inicialment i 22 més que s’han anat afegint en aquest temps, en col·laboració amb Lleida Turisme, el Consorci de Normalització Lingüística de Lleida, dels Serveis Territorials de Política Lingüística i de l’Institut d’Estudis Catalans.
La comissionada d’alcaldia per la llengua, Paquita Sanvicén, va detallar bona part de les actuacions; entre elles, l’actualització del mapa lingüístic en l’àmbit educatiu; la formació de monitors/es i la incorporació de criteris d’ús lingüístic i manteniment del català en l’àmbit esportiu; les accions als barris amb la campanya ‘Al barri en català!, que es farà enguany a Cappont; la Primaverada al Centre Històric; la tasca al Departament de Comerç i Màrqueting de l’Escola del Treball; la incorporació d’informació en els tràmits dels establiments comercials i informació sobre normativa i legislació lingüística; l’acompanyament a les empreses per vertebrar plans lingüístics professionals; la creació d’un espai web amb informació sobre els recursos i activitats d’aprenentatge i perfeccionament d’ús del català que s’ofereixen; la campanya Parla en català i Peta-ho!!; o la campanya ‘Lleida, on el català té accent propi’, que té com a objectiu posar en valor l’accent propi de Lleida. També explicava algunes mesures que s’han pres “cap a l’interior de la Paeria”, com una guia de bones pràctiques per a tots els treballadors, tallers de sensibilització, la redacció d’una Guia de Normes i Bones Pràctiques i d’una Guia d’Estil.
L’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, va destacar el valor del català com a “ascensor social” i el va definir com “un projecte absolutament necessari si volem avançar en termes de cohesió i de convivència” i com “un element identitari de Lleida que contribueix a l’orgull de la ciutat”, mentre que la regidora Pilar Bosch valorava la llengua “com a motor de cohesió social i d’oportunitats”.
