Deriva rància i reaccionària instal·lada amb els fatxes traient pit per tot arreu. La deriva va començar fa anys, quan ens vam creure la Transició com el nens creuen en els Reis Mags. La religió empeny fort, la gent està més perduda que déu, tothom necessita gurús en qualsevol de les seves formes. La meva espiritualitat és punk, la introspecció com a forma íntima de resistir i recomposar-se. No crec que faci falta fer-ho públic com s’ha posat ara de moda. La deriva rància i reaccionària també afecta, és clar, el feminisme. Quan Susan Sontag va dir que l’aspecte més rellevant del fonamentalisme islàmic era la guerra contra les dones, poc es devia imaginar que també ho seria del capitalisme. Al seu país, Estats Units, ja s’està qüestionant el vot femení, una veritable aberració impulsada per dones joves, guapes, riques, amb estudis i exitoses que diuen que només han de poder votar els homes. Quin perill que les noves generacions s’empassin aquest discurs sense pensament crític. Soc tant punk com als 18 quan encara no sabia que els milionaris i reaccionaris no eren ni podien ser punks. Que difícil mantenir la bandera negra al cor quan tants fatxes van disfressats de pirates i la nova pobresa de la por ens ven qualsevol cosa.
Sessió: No iniciada
