El 27 de juny de 1969, el Salvador i Hondures jugaven una eliminatòria del Mundial de futbol a l’estadi Asteca de Mèxic. Els noranta minuts reglamentaris van acabar amb empat a dos. Va caldre una pròrroga. Un gol del salvadoreny Pipo Rodríguez va desfer l’empat i eliminava Hondures. Disset dies després del transcendent gol de Pipo, el Salvador bombardejava Hondures. Hi va haver entre mil i quatre mil morts, segons les distintes fonts. Milers de persones eren desplaçades. Les hostilitats van durar cent dies. L’any 1978, el prestigiós periodista polonès Ryszard Kapuscinski publicava un llibre reportatge sobre el conflicte i el va titular La Guerra del Futbol. Evidentment, no va ser el gol de Pipo el motiu del conflicte armat, sinó una disputa territorial de finques cafeteres. El futbol per ell sol no va provocar la guerra, però va ser “l’espurna visible sobre un barril de pólvora que feia gairebé un segle que s’omplia”, segons va valorar l’historiador salvadoreny Ricardo Castellón, recollit per Andrés Duque en un reportatge de La Vanguardia. En el Mundial que ahir va acabar, els jugadors de la selecció argentina van mostrar una pancarta que van improvisar amb un llençol de l’hotel on reivindicaven que les illes Malvines són argentines. Cal esperar que la victòria futbolística de l’Argentina sobre Anglaterra no encengui la metxa d’una guerra com la de 1982 en què van morir centenars de soldats d’ambdós bàndols. Durant el Mundial s’ha obert la reixa de Gibraltar, sense que el futbol hi tingui res a veure. Millor així.
Sessió: No iniciada
