Les llàgrimes que van brollar dels ulls de Marc Torres en un moment de la roda de premsa d’ahir al Camp d’Esports van fer tornar de patac a tothom al veritable drama. El Lleida “no té futur”, en paraules de l’adjunt a la presidència, i només un miracle en forma d’algun benefactor disposat a desembutxacar dos milions d’euros abans del pròxim 5 de juny evitarà que el club que va recollir el llegat de la històrica Unió Esportiva Lleida al 2011 entri en liquidació com a resolució del concurs de creditors en el qual està immers i desaparegui. El relat de com s’arriba a aquest desenllaç és una altra història, i n’és una d’impacte per sorprenent i esperpèntica.
Torres va comparèixer per comunicar que ell i el club havien estat víctimes d’un intent d’engany i que ha presentat una denúncia contra el teòric nou inversor, que havia d’aportar 1,8 milions d’euros (i que havia anunciat abans del darrer partit de lliga a casa) per un presumpte delicte d’estafa i per falsedat documental: “En el moment que anunciem l’acord és perquè tenim els documents signats amb un empresari britànic amb residència a França. En aquell moment comencem la fase de tramitació administrativa. Abans fem un estudi de qui és i la solvència i tot és correcte. Ens presenta passaport i NIF específic per fer operacions a Espanya. També acredita solvència bancària, però quan és el moment de fer el pas per poder fer efectius els pagaments i compromisos m’adono, per detalls, com no venir a algun partit, que hi ha coses que no lliguen. Per la meva experiència professional veig que el que m’explica no quadra amb el que diu i presento denúncia als Mossos (a Barcelona) per un presumpte delicte d’estafa i falsedat documental”.
Quan el suposat inversor es va presentar dimecres a les oficines del Lleida per continuar les negociacions, els advocats del club van informar els Mossos de Lleida que havien presentat una denúncia a la Comissaria de les Corts contra aquesta persona. Quan els agents van arribar per continuar les diligències informatives per possible estafa al Lleida van tenir dubtes de la identitat i se’l van emportar a comissaria per identificar-lo bé perquè allí disposen els mitjans per poder-ho fer documentalment i a través de les empremtes. Al club no se’l podia identificar i no oferia un domicili conegut en cas d’haver de comparèixer per la denúncia posada pel Lleida, van explicar fonts coneixedores del cas a aquest diari. Va ser a comissaria, quan ja el tenien identificat, que van veure que tenia una ordre judicial vigent d’ingrés a presó de l’any 2015. La va emetre l’Audiència de Barcelona per un cas de falsedat en document mercantil. Llavors se’l va detenir per aquesta ordre d’ingrés a la presó de l’any 2015 emesa des de l’Audiència de Barcelona
Torres va dir que després de la investigació dels Mossos s’arriba a la conclusió que la identitat que va presentar és falsa. “Vam quedar ahir (per dimecres), ens reunim i es procedeix a la detenció d’aquesta persona. Avui (per ahir) passa a disposició judicial i a partir d’aquí es veurà amb quina finalitat ha decidit fer això”. “És una opinió, però no ha actuat sol”, va dir, sense assenyalar a ningú.
Per fi es va conèixer la identitat del presumpte inversor que havia de garantir la continuïtat del Lleida, però per un motiu molt diferent a l’esperat. Identificada com a D. Joseph Edward Fernández Garcia en el document de l’acord que va subscriure amb el Lleida el 8 de maig i que va ser facilitat a la premsa, aquesta persona se la van endur en no poder ser identificada, segons va explicar Torres i van confirmar fonts policials. Fonts judicials van informar, després, que va passar a disposició judicial per la requisitòria que tenia de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona, se li va notificar l’obligació de presentar-se a un judici pendent i va quedar en llibertat.
En resum, l’inversor ha passat a estafador i el Lleida s’ha quedat sense futur.
