Hi ha altres mons, però són aquí, sosté Paul Éluard. Al 28 del Pi i Margall, n’he descobert un: “A mà i més”. Aplega una botiga d’objectes artesanals i un taller d’enquadernacions creatives. Passo pel davant, i m’és impossible no aturar-me a contemplar els aparadors. M’hi quedaria a viure. El novembre de 2019, Helena Olivera Aguilà (Lleida, 50 anys), dissenyadora vital, obria les portes de la primera “A mà i més”. Després la trasllada on és ara. L’Helena i una servidora anem al Bo de Shalom i, entre uns cafès, em posa al dia. Tot i haver cursat Arts i Oficis a Lleida i Tàrrega, no serà fins uns anys que decideix posar en pràctica aquells vocacionals coneixements artístics. Apassionada, ho fa per inventar coses amb les mans. Que siguin útils. Que hom i don puguin gaudir….
L’experiència d’haver treballat a la secció de decoració de la “Comercial de Pintures” al carrer Sant Martí, li permet conèixer a fons els materials que fa servir en el disseny de les seves enquadernacions: peces singulars de selecta qualitat. Però les botigues autònomes no ho tenen gens fàcil. Ella es reinventa: “Cada dia aprenc alguna cosa. Renovar-me en el que faig no només és estimulant, sinó que em permet pagar les factures”, confessa. La inquietud emprenedora l’ha dut a buscar col·laboradores (les atrevides Julia & Monti, entre altres) que li permeten ampliar l’oferta d’objectes artesanals fets, com els de ella, amb materials sostenibles: llustroses ceràmiques, etèries arracades de paper, simpàtiques motxilles confeccionades amb texans reciclats. A més, moltes compradores esdevenen clientes fidelíssimes que també volen aprendre a elaborar les seves enquadernacions personals. Són els tallers dels dissabtes. “No cal ser manetes, només tenir ganes de passar una bona estona, en un ambient distès i divertit”, avisa aquesta Helena, ¿escapada del somni d’una nit d’estiu shakespearià, transfigurada en fetillera entremaliada?…
¿I què s’amaga darrera del “i més” en el nom que ostenta la botiga?, pregunto, còmplice. Enigmàtica, l’Helena somriu picardiosa. Ho deixa amb un clamorós silenci, prenyat de ressons fantàstics. M’acomiado tot elucubrant sobre si aquest “i més” suggereix que endinsar-te en la botiga et faci sentir Alícia en Terra de Meravelles, tant per descobrir com per compartir. I alhora, de la mà de la fetillera Helena, elaborar els teus propis somnis.
