El gest de Lamine Yamal d’enarborar una bandera palestina durant la rua de celebració del Barça ha provocat molt enrenou. Havia de mostrar el jugador del Barça de manera tan compromesa la seva postura respecte al conflicte de l’Orient Mitjà? Els partidaris de la causa palestina han aplaudit i elogiat la “valentia” de Lamine Yamal en exposar el seu suport de manera tan eloqüent. La bandera no era pas petita i el fervor amb què el davanter blaugrana enaltia l’ensenya afegia més càrrega de compromís al seu gest. La fama de Lamine Yamal, considerat un dels millors jugadors de futbol de món, i la gravetat dels fets viscuts, sobretot a Gaza, exacerben la polèmica. Són molts els jugadors que durant les celebracions dels èxits esportius expressen els seus ideals polítics. Tenen dret a fer-ho? En el marc del seu ofici d’esportista en representació d’un club o d’una entitat esportiva, és dubtós que tinguin dret a fer-ho. Com a ciutadans i fora de la seva activitat professional poden fer el que vulguin. Un club, en aquest cas el Barça, i també qualsevol altre, té tota mena de socis, membres o simpatitzants de pensaments polítics diversos. Una vegada fa temps, tot fent un reportatge sobre radioaficionats, em va cridar l’atenció que poden palar de tot menys de política i de religió. Els radioaficionats, quan els sistemes de comunicació no estaven tan avançats com ara, complien una gran labor informativa, sobretot en casos de catàstrofes. Res que pogués distreure el seu objectiu essencial era permès. Ningú podia sortir del denominador comú que els unia. Com diuen en castellà, “zapatero a tus zapatos”. En versió Barça, “ferrer, ferrer, fes el teu fer”.
Sessió: No iniciada
