Famílies, pantalles i salut mental: claus per a una convivència digital equilibrada

La preocupació per l’impacte de les pantalles en la salut mental i el descans dels joves ha deixat de ser un debat familiar per convertir-se en una qüestió de salut pública. En els últims mesos, diversos governs i organismes internacionals han intensificat les alertes sobre els efectes de la hiperconnexió, especialment entre infants i adolescents.

Un estudi internacional publicat recentment a JAMA Pediatrics (maig 2026) conclou que gairebé la meitat dels adolescents utilitzen el mòbil durant la matinada en dies lectius, sobretot per consumir xarxes socials, vídeos i videojocs, fet que impacta directament en la qualitat del son i el rendiment acadèmic. Altres investigacions correlacionen l’ús intensiu de pantalles amb un augment dels simptomes d’ansietat, depressió i TDAH, especialment quan substitueix activitats com l’exercici fisic, el descans o les relacions socials presencials.

Per a Antoni Baena Garcia, director del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC i investigador del grup eHealth Digital Lab, el debat no s’hauria de centrar tant en questionar la tecnologia com en aprendre a conviure-hi i controlar-la de manera conscient. Segons l’expert, la clau no és eliminar les pantalles —la comunicació és un dret a mantenir— , sinó evitar que ocupin tots els espais de la vida quotidiana sense un control eficient. Amb aquest objectiu, proposa deu recomanacions per fomentar una relació més saludable amb la tecnologia, especialment dins l’entorn familiar.

1. El paper de la família: ser un model a seguir. L’ús ètic, conscient i limitat de la tecnologia per part de les famílies és la millor eina educativa. Si els referents fan servir els dispositius amb un propòsit clar (treballar, informar-se, oci puntual), especialment davant dels menors, aquests  aprendran a no veure’l com una extensió inseparable de la mà.
2. Establir espais lliures de tecnologia. La hiperconnexió pot erosionar la qualitat dels vincles familiars. Cal definir moments i llocs on el mòbil no té cabuda com, per exemple, durant els àpats o les converses importants. Aquest fet reforça el valor de la presència física i l’atenció plena.
3. Vetllar per una comunicació oberta i una escolta activa. La prohibició sol ser la drecera més ràpida, però també la menys efectiva a llarg termini. La por a la represàlia fa que els joves ocultin els seus problemes digitals (ciberassetjament, contingut inadequat). És vital establir un diàleg constant amb els infants sobre el que passa a la xarxa, fomentar l’escolta activa, la confiança i no jutjar les experiències digitals dels nostres fills o filles.
4. Crear un pla familiar d’ús de la tecnologia. Igual que tenim horaris per a l’escola o les activitats extraescolars, el món digital necessita un marc regulador a casa. Un pla familiar escrit, consensuat i signat per tota la família pot ajudar a evitar conflictes. Aquest document ha de definir el temps, el contingut, les aplicacions, els jocs, els dispositius i els espaison està permesa la tecnologia.
5. Establir límits d’espai i temps. La tecnologia no hauria de treure mai hores a les necessitats bàsiques com el son, l’activitat física o l’estudi. En aquest sentit, és recomanable no superar les dues hores diàries de tecnologia recreativa, a més de no utilitzar les pantalles una o dues hores abans d’anar a dormir i promoure el joc i/o la navegació en llocs comuns de la casa (el saló, per exemple) fins que el menor o la menor demostri prou maduresa per realitzar aquesta activitat al seu dormitori.
6. Fer un abordatge positiu dels videojocs. Un dels grans tabús de la criança digital són els videojocs. No obstant això, tenen un potencial educatiu enorme si s’utilitzen bé. Són autèntiques màquines d’aprenentatge que fomenten la creativitat, la cooperació i la resolució de problemes. En aquest sentit, és recomanable que les famílies parlin dels videojocs a casa, que procurin jugar-hi en família  i que consultin la classificació PEGI dels jocs o inclús llogar-los i provar-los abans d’adquirir-los.
7. Educació en valors digitals i privadesa. Conèixer els riscs i l’alfabetització digital són les millors eines de protecció a Internet. Cal parlar obertament sobre el ciberassetjament, el sexting, el contacte amb desconeguts i la gestió online de les dades personals. La privadesa és un dret que cal protegir des de la primera vegada que els i les menors es connecten.
8. Potenciar el pensament crític. Cal ensenyar que les fotos pujades a les xarxes socials solen tenir filtres (físics i psicològics) i que no tot el que llegeixen o veuen a Internet és veritat. El pensament crític és el millor escut contra la desinformació.
9. Promoure el respecte.  Cal ensenyar als joves que el respecte ha de ser el pilar de qualsevol interacció a les xarxes socials. Cal recordar-los que darrere de cada perfil, encara que sigui anònim, hi ha una persona i que és important no difondre rumors, no participar en linxaments digitals i respectar la imatge dels altres en tot moment.
10. Alfabetització en salut digital. Formar-se en salut digital és una necessitat ciutadana. Comprendre com la tecnologia afecta la nostra biologia i la nostra psicologia ens permet prendre el control i fer-ne un ús més ètic,  responsable i positiviu.