El Reial Monestir de Pedralbes va presentar ahir els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, amb motiu de la commemoració dels 700 anys.
La investigació ha permès estudiar de forma integral vuit tombes del segle XIV i analitzar un total de 25 individus, que acompanyaven la reina Elisenda de Montcada, nascuda a Aitona l’any 1292 y traspassada a Barcelona el 1364, i que va ser fundadora del monestir, on va ser sepultada en la setantena i amb una malaltia.
Els treballs han inclòs endoscòpies, obertura arqueològica, anàlisi de restes humanes i materials, i la posterior restauració i reinhumació. Concretament, s’han exhumat i analitzat les tombes de la reina Elisenda, Sobirana d’Olzet, d’Artau de Foces, d’Elionor de Pinós, Constança de Cardona, Beatriu de Fenollet, Francesca Saportella i Romià de Sarrià.
Pel que fa a la tomba de la reina Elisenda de Montcada, s’hi ha trobat les restes atribuïdes a la reina dipositades dins d’una caixa de fusta d’època medieval. Entre els elements destacats, també hi ha fragments tèxtils que apunten a un enterrament amb indumentària austera, probablement vinculada a l’hàbit monàstic.
Se n’han obtingut mostres genètiques, que han indicat que es tracta d’una dona d’uns 70 anys amb patologies associades a l’envelliment. Es tractaria de DISH, hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa, que l’ossificació de tot el lligament anterior de la columna vertebral fins a la pèrdua de la mobilitat.
També s’ha pogut avançar en la confirmació que la monarca era cosina de Constança de Cardona i Beatriu de Pinós, totes tres eren robustes i tenien una alçada entre 1,61 i 1,66 metres, força superior a la mitjana de les dones de l’època, que era d’1,53 metres.
Fins ara, es pensava que la reina Elisenda estava en un sarcòfag que travessava el mur entre l’església i el claustre, però l’obertura ha evidenciat que no traspassa la paret.
