Les darreres excavacions arqueològiques al jaciment de Santa Coloma d’Àger, a la Noguera, han revelat un assentament de l’alta edat mitjana i que alhora suposen un pas decisiu per reconstruir com vivien les comunitats i com era la vida a la vall entre els segles V i VII. La campanya d’aquest estiu, que va finalitzar el 24 de juliol, ha permès confirmar la singularitat del conjunt amb la documentació de noves estructures d’hàbitat al costat de la necròpolis i la basílica paleocristiana. Els responsables del projecte asseguren que les darreres troballes fan que el jaciment deixi de ser només excepcional pel nombre d’enterraments i esdevingui “únic” a Catalunya per la informació que aporta i per la informació que aporta sobre aquest període històric.
La principal novetat d’enguany, com assenyala, Àngela González, de l’empresa Nord-est Arqueologia i codirectora del jaciment juntament amb Jesús Brufal, és que s’ha localitzat una sèrie de cabanes a la zona oest del jaciment a banda de documentar estructures com sitges o elements de ceràmica. És una descoberta singular, ja que aquest tipus d’assentaments no se solen trobar al costat d’edificis de culte i ajudarà els investigadors a conèixer millor com es vivia a la vall d’Àger entre els segles V i VII. En aquest sentit, els arqueòlegs destaquen que aquestes troballes permeten, per primera vegada, relacionar directament l’espai on vivia el que seria una comunitat pagesa amb el lloc on enterraven els morts. A més a més, assenyalen que la recuperació de material ceràmic i l’estudi de les restes humanes haurien de permetre conèixer millor l’origen de la població i determinar si es tractava de grups de visigots arribats de fora o de comunitats hispanoromanes que van continuar habitant el territori després de la fi de l’Imperi Romà.
L’existència d’aquests tres espais (assentament, necròpolis i basílica) en la mateixa cronologia és característica perquè els assentaments fundats des de zero com el d’Àger que s’han trobat fins a la data van acompanyats d’un espai funerari, però no d’un edifici de culte com, en aquest cas, l’església. González assenyala que “la gran pregunta que teníem fins ara era on vivia tota aquesta gent que s’estava enterrant aquí. Llavors hem trobat, com a mínim, un assentament on es vivia i que ens permet conèixer la vida i no tant el ritual de la mort, que és el que teníem fins ara”.
Els treballs que s’han dut a terme al juliol han permès excavar per complet dos fons de cabanes i documentar-ne dos més, que s’excavaran en futures campanyes. La població que hi vivia era agricultora i els investigadors creuen que dues de les edificacions trobades es dedicaven a la producció i una altra a l’hàbitat. També s’ha recuperat elements quotidians, com ara diferents peces de ceràmica que ajudaran a conèixer quin ús es feia de les cabanes, un ganivet i una agulla de cosir de ferro i una fusaiola. A més, al voltant de les estructures de les cabanes s’han localitzat sitges.
Els investigadors apunten que volen continuar excavant els fons de cabana que han quedat pendents i establir el límit que separava l’assentament de la zona de la necròpolis. Aquests treballs d’excavació s’han dut a terme durant el mes de juliol amb un equip format per una quinzena de persones, entre estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i professionals de l’arqueologia. La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i del projecte europeu Med Green Rev. Els arqueòlegs també constaten que la campanya ha posat de manifest les dificultats de conservació del conjunt. L’antiga basílica, excavada durant els anys 80, es troba actualment sota la carretera, cosa que impedeix reestudiar-la, afirmen. L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, va destacar els treballs d’excavació al jaciment al llarg dels anys i va afegir que es plantegen obrir l’espai al públic.
