La marea groga docent va sortir ahir de Lleida ciutat i va emprendre el camí cap a l’Escola Alba de Corbins. En una tercera jornada de vaga a la demarcació lleidatana, gairebé un miler de docents van tallar ahir l’A–2, després de marxar per la C–12 al matí des de l’EOI de Lleida. Un dia després del primer apropament entre Educació i sindicats, Lleida, igual que Salt, Torredembarra i Granollers, va esdevenir l’epicentre de la reivindicació docent. Els representants sindicals mantenen ferma la seva postura i alerten de no començar el curs vinent fent una vaga indefinida.
Després de l’assemblea feta ‘in situ’ a la mateixa carretera, els representants sindicals van establir el model educatiu que volen i les futures mobilitzacions que faran a partir d’ara. Segons Rosa Aguilà, portaveu a Lleida d’USTEC, l’activitat que més ressò generaria és la vaga indefinida a partir de l’inici de curs. Una altra proposta és després de la visita del Papa a Barcelona, però tot sembla indicar que aquesta no serà l’escollida pels tempos actuals, “perquè hi ha inconvenients en aquest moment”, va apuntar Aguilà, com les avaluacions (encara que aquestes podrien “boicotejar-se”, va expressar).
Entre els reclams principals tractats a l’assemblea (que va començar al voltant de les 15.15 hores), hi ha més recursos per a la inclusiva, millora de les infraestructures, la climatització de les aules i “més democràcia” als centres. “Calen més recursos i que siguin adequats per a la inclusiva”, va comentar la portaveu d’USTEC, que va exigir també per part del personal docent que es recuperi la “dignitat” i la “presumpció de la veritat”. “Ja n’hi ha prou que tothom ens digui com fer la nostra feina”.
El tall de l’A–2 es va aixecar al voltant de les quatre de la tarda (gairebé una hora abans s’havia aixecat parcialment amb el carril direcció de Barcelona). El portaveu territorial de Professors de Secundària, Jordi Barrufet, va destacar que l’actuació havia sigut profitosa i ben realitzada, i va instar el govern a negociar adequadament. “Ahir –dimarts per al lector–, es va demostrar que el procés de negociació i l’augment salarial era possible, encara que abans diguessin que no”. En cas que s’assoleixi un pacte salarial, Barrufet va apuntar cap a nous punts, com la reducció de ràtios o la convocatòria de càtedres, un dels grans clams del seu sindicat. Pel que fa al retorn dels sexennis, va lloar la decisió, “que afectarà un terç de la pública” (uns 35.000 docents).
Emili Llorente, portaveu de CGT Ensenyament de Lleida, va comunicar que des del seu sindicat no arribaran a cap acord amb el govern si no s’incorpora la clàusula de garantia salarial (la qual ‘equilibra’ els sous amb possibles increments de l’IPC). “Considerem que la proposta actual és insuficient, ja que té en compte aquesta clàusula”. Pel que fa a la jornada d’ahir, Llorente va fer una bona valoració, “perquè després de tants dies, la gent encara respon”.
Finalment, Carlos Vílchez, portaveu de la Intersindical a Lleida, va destacar que el tall d’ahir “serveix per magnificar i fer visible el poc finançament” i va afegir que encara “estem lluny d’un acord amb Educació”. Per Vílchez i la resta de sindicats, cal que el govern destini el 6% del PIB en educació.
