El sou brut mitjà dels treballadors migrants és un 22,3% més baix que el dels nascuts a l’Estat, és a dir, 6.891,64 euros bruts menys a l’any. Així ho exposa un informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que posa el focus en la població estrangera en el mercat laboral. Segons el document, a Catalunya el 38,5% dels ocupats estrangers estan sobrequalificats per al seu lloc de feina, percentatge que creix fins al 49,1% quan tenen educació superior. Per nacionalitats, els africans són els que estan una situació «més precària». L’estudi detalla que actualment hi ha 1.168.550 persones d’origen estranger en edat de treballar, més d’una cinquena part del total (21,8%). En vint anys la xifra s’ha incrementat un 124,2%.
El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, ha presentat l’estudi al Parlament aquest dimarts, on ha defensat que la població migrant és una «variable clau pel present i futur» del mercat laboral, tenint en compte el descens de la natalitat i la jubilació de la generació del ‘baby boom’. En aquesta línia, ha reclamat una «integració laboral efectiva» i ha reivindicat el català com «un dels principals factors de trobada, cohesió i vertebració social».
El document ressalta que la taxa d’ocupació de les persones migrades és del 65,6%, per sota de la mitjana espanyola (73,1%). En la mateixa línia, la taxa d’atur dels estrangers arriba al 13,9%, gairebé el doble respecte dels nascuts a l’Estat (7,7%).
L’informe ‘Bones pràctiques en integració laboral de les persones migrades’ indica que en els darrers vint anys Catalunya ha incorporat 650.332 persones de nacionalitat estrangera a la població potencialment activa, xifra que reflecteix un «canvi estructural» en la composició demogràfica i laboral.
Tres de cada deu persones de l’Àsia i Oceania treballen per compte propi
Per nacionalitats, l’estudi destaca que les persones de nacionalitat africana tenen una integració «més vulnerable», amb «pitjors» indicadors d’activitat i ocupació i una taxa d’atur «molt elevada», del 28,4%. En canvi, diu que de les persones procedents d’Àsia i Oceania, un 30,5% treballa per compte propi, una dada que pràcticament duplica la mitjana.
Del total de població activa estrangera, un 80,1% són extracomunitaris, principalment de països d’Amèrica (8,7% sobre el total de persones actives). La segueixen «a molta distància» els nascuts en algun país comunitari (4,2%) i de l’Àfrica (3,9%). Un 2,4% són gent amb nacionalitat d’algun país de l’Àsia i Oceania i un 2,1% europeus no comunitaris.
Per sectors, apunta que la població migrant té una participació «essencial» en la construcció, l’agricultura i determinades ocupacions dels serveis, com les cures -sobretot les dones-. En concret, en el sector agrícola les persones estrangeres representen el 32,4% dels ocupats, és a dir, prop d’un de cada tres empleats. També tenen una presència superior a la mitjana en la construcció, on la població estrangera concentra el 22,7% dels ocupats.
Integració laboral amb «desigualtats»
L’informe també indica que una «part important» de la població migrada continua concentrada en ocupacions «amb pitjors condicions laborals i menys oportunitats de promoció professional» respecte dels nascuts a l’Estat. Així, la taxa de parcialitat de la població estrangera és del 16% (vs. 12,9% entre els nascuts a l’Estat). També tenen una temporalitat superior (15,8% vs. 11,4%).
Si es posa el focus entre gèneres, detecta que la taxa d’activitat i d’ocupació de les dones estrangeres és més baixa que la dels homes estrangers i que la de les dones espanyoles. Així mateix, tenen una taxa d’atur més elevada. Això contrasta amb el fet que les dones actives estrangeres tenen un nivell formatiu «lleugerament superior» al dels homes estrangers.
Segons dades del 2023, el salari brut mitjà anual de les dones de nacionalitat estrangera era un 10,9% més baix que els homes (2.745 euros menys) i un 19,4% inferior al de les dones nascudes a l’Estat (5.405 euros).
Recomanacions
El document té un enfocament «clarament propositiu», segons ha ressaltat Hidalgo. Per aquest motiu, conclou amb una sèrie de recomanacions, algunes de les quals superen les competències de la Generalitat.
Entre aquestes, indica que la regularització i l’obtenció del permís de treball és «imprescindible» per a la integració laboral de les persones migrades. En aquest sentit, el ponent de l’informe, Carlos de Pablo Torrecilla, ha defensat «no veure com un problema» la regularització extraordinària de migrants que va posar en marxa el govern espanyol el passat abril.
Entre els «factors facilitadors» per a la integració laboral, el document situa la llengua i l’homologació de títols i acreditació de competències. El president del CTESC ha apostat per «preservar l’ús i facilitar» l’aprenentatge del català.
Així mateix, proposa habilitar la possibilitat que les persones migrades en situació administrativa irregular es puguin donar d’alta al SOC com a «persones sol·licitants de serveis previs», per exemple, a través de la creació d’un registre específic, entre altres,
