La demarcació de Lleida ha gestionat en tot el procés de regularització extraordinària fins a 15.492 sol·licituds. Així ho va explicar ahir el subdelegat del Govern, José Crespín, qui es va desplaçar a una explotació fructícola de paraguaians a Torrefarrera. Precisament, va escollir aquest indret perquè és un punt on hi treballen persones migrades que s’han acollit al procés de regularització extraordinària, que va acabar aquest dimarts.
Crespín va dir que el procés “té una dimensió administrativa perquè regularitza la situació de moltes persones que ja convivien amb nosaltres, té també una dimensió social perquè afavorirà la cohesió social de la nostra societat i la seva integració i té, evidentment, una dimensió econòmica perquè habilita per treballar i es dona resposta a una demanda dels sectors productius del país”.
Ara és el moment d’esperar les resolucions. En aquesta ‘etapa’, entitats com Arrels Sant Ignasi faran acompanyament a les persones que han fet la petició. L’entitat ha acompanyat 89 persones en la recollida de documentació i la presentació de 38. Altres entitats com Grup Cultural Garrigues ha expedit 543 certificats de vulnerabilitat i 189 expedients complets de regularització.
Lleida és la demarcació que menys sol·licituds ha rebut de Catalunya. En tot el país s’ha registrat fins a 257.602 peticions des del 16 d’abril, quan va començar el procés. Catalunya lidera el llistat de sol·licituds de tot l’Estat, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 202.424. A tot l’Estat s’han rebut 1.174.978 peticions i se n’han tramitat 609.373.
La franja més alta de persones que han demanat la regularització a Catalunya roden entre els 35 i els 44 anys, seguida de la de 25 a 34 anys. Segons les dades que va fer públiques l’Estat, el 40% de les persones que s’hi volen acollir manifesten conèixer la llengua de la comunitat autònoma en què viuen. Pel que fa a l’origen, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Marroc lidera el llistat (18%), seguit de Colòmbia (16,7%) i del Perú i Hondures (8,1%).
