El Hiopos Lleida va tancar una temporada històrica perquè ha fet el seu rècord de victòries a l’ACB amb una derrota que també serà recordada durant molt de temps. Amb tot fet quant a classificació i l’únic objectiu d’intentar oferir un nou triomf a l’afició, l’equip de Gerard Encuentra rebia un equip que sí que es jugava bona part de les seves opcions de continuar a la lliga.
El partit, en ple Aplec del Caragol, convidava a pensar en el pitjor i l’equip ho va confirmar mostrant la seva cara B. Aquella que va fer que el Murcia marxés acumulant rècords del Barris Nord o que l’afició es negués a fer la tradicional haka amb els jugadors al final del partit.
Sense encert, sense energia, sense defensa, sense rebot i davant un rival inspiradíssim des de la línia de tres punts, el Hiopos va rebre una dura derrota que manté les opcions de permanència de l’Andorra, però deixa un molt mal regust de boca a l’afició que ahir va triar anar al pavelló lleidatà.
Amb tot, la coneguda, i maleïda, cara B de l’equip es va fer esperar. Aquells que pensaven que els jugadors possiblement també estaven de festa com l’afició van veure com el Hiopos protagonitza un molt bon inici de partit.
Amb Diagne dominant la zona, la versió millorada d’Agada que s’ha vist en les darreres jornades i Paulí i Ejim aportant els punts en atac, els primers cinc minuts van acabar amb un 15-6. Davant, a l’Andorra semblava que li pesava la pressió de veure’s obligat a guanyar.
Les primeres rotacions ho van canviar tot. Mentre que els jugadors de banqueta visitant van donar aire a l’equip, l’ahir segona unitat del Hiopos no va mantenir el nivell de la primera. El rebot es va començar a perdre i l’Andorra començava a rutllar liderat per un Kyle Kuric que acabaria firmant el millor partit de la temporada.
Només Shurna, amb un 3 de 4 en triples, trobava l’anella rival a l’equip lleidatà mentre l’andorrà començava un autèntic festival des de la llarga distància per acumular un 7 de 7 en triples que va donar pas al 25-31 del final del primer període.
Tot i que quedava molt partit per jugar, els fantasmes dels dies de Murcia, Manresa o Girona van començar a instal·lar-se en la ment d’una afició que ahir tampoc collava com de costum tot i que al final al Barris hi van anar 5.693 espectadors. Davant, Kuric continuava amb el seu recital anotador (23 punts al descans) ben secundat per Evans. Al Lleida, només l’orgull de Paulí convidava a pensar en què el mal tràngol podia passar en algun moment, però el 42-62 del descans ho deia tot.
El tercer període no va tenir més història que veure com l’Andorra continuava encertat i el Hiopos s’havia quedat al vestidor. Defensa inexistent, pèrdua del rebot i percentatges molt baixos de tir van deixar un 64-91 al marcador abans d’encarar els darrers deu minuts de joc de la temporada al Barris Nord.
El més lògic era pensar que l’equip trauria l’orgull i l’Andorra començaria a jugar amb el marcador, però res més lluny de la realitat. Els de Tabak oloraven sang i volien furgar en la ferida. I així es va arribar amb un inadmissible 68-106 després d’un triple d’Evans a 6’20 del final, moment en què es van escoltar els primers xiulets per part d’una afició que no entenia res.
Es pot perdre, és clar que sí, però així no. Gerard Encuentra aturava el partit. A la banqueta es veia a Paulí demanant més als companys, capcots tots, mentre el tècnic dibuixava el guió de partit a seguir.
La pissarra va funcionar perquè el primer atac va acabar amb un triple de Dani Garcia que donaria pas a la reacció final de l’equip. Això va permetre aturar el desastre i arribar al final amb un 88-116 que fa mal més pel com que pel què, tal com ja ha passat en diferents moments d’una temporada que acaba amb l’èxit de la permanència, però resultat bastant difícil d’explicar.
