El Govern de Ceuta que presideix Juan Jesús Vivas (PP) va xifrar ahir entre 3.000 i 5.000 els migrants que encara romanen a la ciutat després de l’entrada massiva per l’espigó fronterer dijous passat.
Fonts de l’Executiu autonòmic van dir a EFE que el càlcul aproximat indica que encara són a Ceuta diversos milers de persones que no han volgut acceptar el retorn al seu país d’origen, tot i que se n’ha facilitat el trasllat en autobusos.
El Govern ceutí va posar de manifest que també calcula que hi van poder entrar unes 80.000 persones, tenint en compte el nombre de persones que han tornat així com els càlculs efectuats per diverses fonts policials consultades per l’Executiu de Vivas.
Per aquesta circumstància, el Govern ha estimat que encara no s’ha pogut recuperar la normalitat, ja que hi ha molts migrants per diferents zones i parts de les muntanyes.
Atenció sanitària
Més de 1.500 migrants dels que van entrar a Ceuta durant l’accés massiu per l’espigó fronterer del Tarajal van ser atesos a l’Hospital Universitari i als centres de salut, 463 dels quals diumenge passat.
Segons les dades proporcionades per l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), 463 persones van ser ateses diumenge sense “incidències ressenyables” en cap dels nivells d’atenció sanitària.
A més, el Govern de la Ciutat Autònoma de Ceuta va elevar ahir a 88 la xifra de persones que han aparegut mortes als voltants de l’espigó fronterer del Tarajal com a conseqüència de l’entrada massiva de milers de persones produïda el 30 de juliol passat. En la majoria dels casos, la causa de la mort va ser l’ofegament.
En aquest sentit, el president de Melilla, Juan José Imbroda, va dir que el Govern “té la seva responsabilitat” per deixadesa en les morts de migrants
La desinformació sobre la frontera oberta va activar l’onada migratòria
“La porta de Ceuta està oberta”, “avui és el dia” o “Tetuan, som-hi” són alguns dels missatges en xarxes socials que van generar una narrativa desinformadora que va portar a creure moltes de les desenes de milers de persones que van creuar la frontera entre dijous i divendres que ho podrien fer lliurement.
Diferents mitjans de comunicació van constatar el convenciment dels que s’endinsaven a Ceuta que trobarien oberta la frontera. Els rumors circulaven entre els migrants després que missatges virals a les xarxes socials marroquines haguessin amplificat la creença de l’entrada sense impediments al territori espanyo.
Fins i tot, el Ministeri de l’Interior del Marroc ha apuntat a la desinformació com una de les causes superposades d’aquesta arribada massiva, que s’ha produït setmanes després d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol, que el 8 de juliol dictaminava que no es podien aplicar el rebuig a frontera a les persones que arribessin nedant a Ceuta o Melilla.
La fal·lera d’una cruïlla accessible es reforçava amb publicacions audiovisuals que mostraven com milers de migrants entraven pels controls fronterers.
El diari Le360 informava el 30 de juliol que la concentració a Fnideq (Castillejos en la seva denominació espanyola) va començar després que una crida a actuar s’estengués “com la pólvora” per les xarxes socials i de boca en boca.
