La futura planta de biogàs Cobirgy projectada a la Sentiu de Sió ha obert un intens debat al territori. Els promotors la presenten com una solució per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i produir energia renovable, però diversos alcaldes i la plataforma Pobles Vius qüestionen les dimensions del projecte i el seu impacte sobre l’entorn.
El biogàs s’obté mitjançant la digestió anaeròbia, un procés que transforma residus orgànics, com els purins o altres subproductes agroalimentaris, en gas renovable i digestat, un fertilitzant que pot reutilitzar-se en l’agricultura. Segons explica Xavier Flotats, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i expert en gestió de dejeccions ramaderes, es tracta d’una tecnologia amb més d’un segle de desenvolupament i que actualment compta amb més de 21.000 instal·lacions en funcionament a Europa.
Flotats defensa que aquestes instal·lacions poden ajudar a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i reduir la dependència dels combustibles fòssils, sempre que estiguin ben dimensionades, s’integrin en el territori i parteixin d’una planificació adequada a partir dels recursos disponibles.
La proposta de Cobirgy
En aquest context, s’emmarca el projecte que impulsen Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) i Connect Bioenergy a la Sentiu de Sió. Segons l’empresa, la iniciativa va sorgir a partir de la demanda d’un grup de ramaders de la Noguera per donar resposta a l’excés de dejeccions en una comarca especialment afectada per la contaminació per nitrats. La planta tractarà anualment 500.000 tones de purins, fems i altres residus orgànics per produir 230 GWh de biometà, l’equivalent al consum d’uns 25.000 habitatges.
Cobirgy assegura que més del 80% de la matèria primera procedirà de granges situades en un radi de 15 quilòmetres i ja compta amb el compromís de més de 350 ramaders de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell. Segons l’empresa, aquestes xifres justifiquen les dimensions de la instal·lació, un dels aspectes que concentra bona part de les crítiques.
El projecte ja ha completat la tramitació ambiental i urbanística i està pendent de les llicències municipals per iniciar unes obres que s’allargaran dos anys i generaran un centenar de llocs de treball. El passat 14 de juliol, el ple de l’Ajuntament de la Sentiu de Sió va aprovar inicialment el projecte executiu dels accessos a la planta, un dels darrers passos abans de l’inici de la construcció. L’entrada en funcionament està prevista per al 2028.
Les crítiques del territori
Tot i els arguments dels promotors, el projecte ha despertat una forta oposició a la comarca. La plataforma Pobles Vius qüestiona tant les dimensions de la planta com la seva ubicació. El seu portaveu, Gerard Batalla, sosté que la instal·lació està sobredimensionada i “és més una refineria que una planta de biogàs”. També denuncia que s’ha projectat sobre sòl agrari protegit, molt a prop del canal d’Urgell i de la Xarxa Natura 2000. Batalla alerta: “Utilitzen el pretext de les dejeccions ramaderes per encabir una altra gamma de residus industrials, probablement de fora de la comarca.”
Batalla també critica la manca d’informació pública durant la tramitació i considera que el territori no ha participat prou en la presa de decisions. Segons la plataforma, abans d’impulsar una instal·lació d’aquestes dimensions caldria haver analitzat alternatives de menor escala i més vinculades a les necessitats de la zona.
L’entitat també manté oberta la via judicial contra el Pla Especial Urbanístic que dona cobertura al projecte i defensa que les obres no poden començar de manera imminent. Paral·lelament, reclama als ajuntaments que sotmetin a exposició pública qualsevol nova llicència perquè els veïns hi puguin presentar al·legacions i insisteix que l’Ajuntament de la Sentiu hauria de promoure una consulta ciutadana.
La preocupació no es limita a la Sentiu de Sió. Tot i que la planta s’ubicarà en aquest municipi, diversos ajuntaments de l’entorn també han expressat reticències per l’impacte que pot tenir sobre el territori. Aquest diari ha intentat contactar amb l’alcalde de la Sentiu, Pepe Torres, sense obtenir resposta. En canvi, els alcaldes de la Ràpita, al terme de Vallfogona de Balaguer, i de Bellcaire d’Urgell, dos dels municipis més pròxims a la futura instal·lació, reclamen més garanties abans que el projecte tiri endavant.
L’alcalde de Vallfogona de Balaguer, Xavier Castellana, assegura: “No estem en contra de les plantes de biogàs, sinó de les macroplantes”. De fet, el municipi compta amb tres plantes de biogàs per a consum propi. Castellana considera que el projecte és excessiu i reclama més control sobre possibles impactes com l’augment del trànsit de camions i les olors. També es mostra escèptic sobre la capacitat de la comarca per proveir tota la matèria primera necessària sense recórrer a residus d’altres zones.
L’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Llorenç Llop, manté una posició de prudència i recorda que, si el projecte compleix tots els requisits legals, el consistori haurà d’atorgar els permisos que li corresponguin. Tot i això, admet que l’increment del trànsit pesant a la C-53 és la principal preocupació entre els veïns.
Pel que fa a aquestes inquietuds, Cobirgy defensa que el projecte incorpora mesures específiques per minimitzar els impactes sobre l’entorn. L’empresa assegura que la planta funcionarà amb un circuit tancat, sistemes de descàrrega estancs i tecnologia de desodorització utilitzada en altres instal·lacions europees, mentre que bona part dels equips mecànics s’ubicaran a l’interior de naus per reduir també l’impacte acústic. Respecte al trànsit, els promotors sostenen que els estudis elaborats durant la tramitació preveuen un increment inferior al 3% del trànsit pesant actual. Afegeixen que s’executaran millores als accessos i a la C-53 per reforçar la seguretat viària.
La planta d’Alcarràs
Més enllà del projecte de la Sentiu de Sió, a les terres de Lleida ja hi ha altres instal·lacions en funcionament. És el cas d’Alcarràs Bioproductors, que enguany ha posat en marxa la planta de biogàs. El seu president, Josep Maria Sans, explica que va néixer per donar resposta a les obligacions legals de gestió de les dejeccions ramaderes i garantir la continuïtat de les explotacions. Pel que fa a les olors, assegura que són equiparables a les d’una granja de vedells i remarca que s’utilitzen principalment purins i subproductes agroalimentaris de proximitat.
Sans evita pronunciar-se sobre la planta projectada a la Sentiu perquè afirma que no en coneix els detalls, però sosté que, en aquest tipus d’instal·lacions, és clau explicar bé el projecte i fer que la gent del territori en siguin partícips.
Flotats també recorda que aquest tipus de projectes no es resolen únicament amb criteris tècnics. L’expert defensa que la implicació del territori, la transparència i la participació dels actors afectats són factors determinants perquè aquestes iniciatives puguin prosperar. El cas de la Sentiu de Sió posa de manifest que el repte no és només energètic o ambiental, sinó també social.
