Quan algú deixa empremta no se n’oblida mai. És el que em passa a mi amb Pepe Risi a qui vaig tenir la sort de conèixer tant a nivell professional com personal. Quan arriben les Festes de Maig aquest record es fa inevitable, perquè el gran guitarrista de Burning va marxar al Gran Hotel el 9 de maig de 1997 amb només 42 ‘takos’ a causa d’una pneumònia.
Casualment, el seu amic i cofundador de la mítica banda de rock xulesc, el també inoblidable Toño, ja havia pres aquest rumb el mateix dia però sis anys abans, el 1991, amb 37. Tot i que Burning van començar cantant en anglès, van ser, juntament amb altres grups i solistes com Moris, Tequila i Leño, responsables de la normalització del castellà durant la segona meitat dels 70 al rock espanyol.
Mai van pertànyer a la ‘Movida’ madrilenya, ni tan sols es van subjectar al corrent del rock urbà, perquè van ser únics. De fet, actualment l’incombustible Johnny Cifuentes continua mantenint l’esperit dels grans Burning. ‘¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?’, convertida a més en pel·lícula, és la senya d’identitat de Burning on Risi es va fer càrrec de la veu després de la marxa el 1983 de Toño aconseguint un tàndem precís amb Johnny.
El bo de Risi va ser coautor amb Ramoncín de ‘La chica de la puerta 16’ i va regalar a Loquillo la cançó ‘Quiero acariciar el rock’n’roll’. Ni el sexe ni el rock’n’roll van destruir Toño i Risi, però sí que ho van fer les drogues, a les quals van ser molt aficionats. ‘Sin miedo a perder’ va ser l’últim disc que Risi va gravar.
Passen els anys i tots dos segueixen molt presents, sempre amb “chupas de cuero y gafas de rock”… Oh yeah!
